Espeleo World

Baborell de Montsec

Avenc de 18 metres de desnivell prop de coll d'Arnat (la Vansa i Fórnols)


Trobem dues boques d'accés, la superior de 0,65X0,68 metres té un pou de 4,90 metres, mentre que la inferior amb unes mides de 1,28X1,25 metres presenta un ressalt de -1,70 metres. Accedint per la boca inferior i un cop superat el ressalt, en trobem un altre de -1,16 metres, trobant una galeria d'orientació N-S força espaiosa que va baixant en rampa. A l'inici de la galeria, a l'esquerra, hi ha un pou de -2 metres summament estret que no s'ha baixat. De seguida trobem una xemeneia ascendent de fàcil escalada per la que es poden progressar 5,80 metres. S'observen restes de parets de pedra seca i zones d'anivellació del sòl per l'aprofitament humà de la cavitat.
A la dreta, superant un ressalt de +2,80 metres, surt una galeria ascendent en direcció O, d'uns 3 metres de diàmetre, que fineix als 15 metres de recorregut. A la banda esquerra trobem dos pouets, el primer comunica amb la galeria inferior, mentre el segon no ha estat explorat degut a la inestabilitat dels blocs.
La galeria principal finalitza sobtadament, però ens permet continuar baixant per l'esquerra a un nivell inferior. Després d'un ressalt de 2,20 metres, uns metres abans hi ha un pouet que comunica amb una galeria inferior. Després del ressalt, si anem cap el S, trobem dues saletes més, i si baixem en direcció N, trobem una galeria que segueix vers el NE uns 10 metres més. Aquesta galeria enllaça amb el pouet de la galeria principal. L'acabament de la cavitat (punt C) no queda clar, ja que es tracta d'un pas estret ascendent, amb blocs molt despresos que fan desistir de continuar.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Vansa i Fórnols, La
  • Comarca: Alt Urgell
  • Unitat: Cadí - Moixeró
  • Recorregut: 143 metres
  • Desnivell: 18 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2015-06-30 05:01:21

Situació


Des de Montant de Tost podem accedir al coll d'Arnat per una pista de poc més de 5 quilòmetres; també es pot accedir des de Sorribes de la Vansa per una carretera asfaltada que acaba al mateix coll d'Arnat, on enllaça amb l'anterior pista, però amb més quilometratge. Des del coll d'Arnat agafarem una pista que surt en direcció N, del costat d'una torre de conducció elèctrica, la pista es dirigeix a una torre d'observació forestal. Després de recórrer uns tres quilòmetres i aproximadament a 825 metres abans d'arribar a la torre, ens desviarem a l'esquerra per una pista bastant desdibuixada que en un recorregut de 975 metres ens deixarà en una mena d'esplanada-mirador, a uns 70 metres de distància baixant per la solana trobarem la cavitat.

Història


El 1964 comença la història de “el Gouffre de la Sorcière” és a dir “l'avenc de la Bruixa”.
Tot s'inicia amb la campanya realitzada durant el més d'agost d'aquell any a la serra del Cadí, per part del Spéléo-club de Saint Pons.
Aquests instal·len el campament a la vall de la Vansa i durant els tres primers dies localitzen 17 cavitats (?), una d'elles el Gouffre de la Sorcière, en la que centren totes les expectatives. Després de dues entrades els dies 15 i 16, davallen fins a -207 metres i sondegen un nou pou de -64 metres, retirant-se per falta de material.
El dia 18 els hi cau una gran tempesta, i quan tornen a la cavitat el dia 20 es troben que aquesta s'ha ensorrat a -30 metres, impossibilitant el pas.
A partir d'aquest moment i durant uns quants anys la serra del Cadí passa a ser punt de recerca per part de diversos clubs de Catalunya, tot cercant la Sorcière però sense cap resultat.
El juny de 1965 la SIRE-UEC d'Igualada es trasllada a Montant de Tost on s'informen de l'existència d'unes cavitats, acompanyats sempre per gent del país, exploren una cavitat que es troba més amunt de coll d'Arnat, i que segons els han informat hi han estat uns francesos l'any 1964, de fet a l'interior hi troben inscripcions en francès. Desconeixent el nom que li van posar els francesos a la cavitat, passen a denominar-la avenc dels Francesos.
El 1969, aprofitant el viatge de tornada del 5è Congrès Internacional d'Espeleologia celebrat a Stuttgart, l'Oleguer Escolà passa per Agde (França) on hi viu Gabriel Rodriguez el qual participà en l'exploració de la Sorcière. Aquest no es recordava de res, ni tant sols situar la cavitat amb el mapa davant, llevat de que recordava que a la cavitat els hi va acompanyar una dona que era muda o boja o potser bruixa, d'aquí el nom que li van posar els francesos.
Arribats a aquest punt de despropòsits, membres del GES i de l'ERE, arriben a la conclusió que seria més profitós cercar mudes que avencs. En Chavarria i el GES començaren un recorregut metòdic pels pobles de la Cerdanya, Puigcerdà, Alp, Urús, Bellver, i se'n cansaren abans d'arribar a la Seu d'Urgell. Una altra vegada començaren per Gisclareny i Gósol, mentre l'ERE començà per Gósol, Josa, Cornellana i ja els informaren que a coll d'Arnat hi havia una espècie de muda. Aquests es dirigiren a la casa i aconseguiren que la muda els acompanyés fins la cavitat, que resultà ser el Baborell de Montsec, i a més s'assabentaren que aquesta va ser l'única cavitat en que la muda va acompanyar els francesos.
El juny del 2007 és visitada i topografiada de nou per membres del GE Badalona, actualitzant la fitxa de la cavitat.

Topos

topo Baborell de Montsectopo Baborell de Montsec

Media

Biblio

  1. Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F. (1978).-”l'alt urgell i la cerdanya”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 1):99-100. Ed. Políglota. Barcelona.
  2. Escolà, Oleguer,(1981).-”L'avenc de la Sorcière”. EspeleoSie (25):16-19. SIE-CEA. Barcelona.
  3. Hernández, J.(1979).-”¿La Sorcière?”. Excursionisme (49):23-25. UEC. Barcelona.
  4. Hernández, J. (1979).-”¿La Sorcière?”. Bol. Inf. SIRE-UEC-Sants (3ª època)(3-4):67-72. SIRE-UEC-Sants. Barcelona.
  5. Porcel, E.; Miret, F. (2008).- “Cavitats del Montsec de Tost”. Cavernes (27): 26-35. GE Badalona.
  6. Rodriguez Gayol, Fèlix. (1965).-”Cadí de Tost”. Cavernas (6):191-194.GE Badalona.
  7. Spéléo Club de Saint Pons. (1965).-”Gouffre de la Sorcière. Extracto del diario de ruta (Sierra del Cadí,64)”. Cavernas (5):160-162. Badalona.