Complex format per dues cavitats de 9 metres de fondària a Santa Maria de Besora.
La
boca de l'avenc del TIM és la que es troba a major alçada, aquesta
ens situa en una galeria de 10 metres de recorregut on mitjançant un
pouet de 4 metres accedim a una galeria situada perpendicularment
(E-O). Seguint aquesta galeria en direcció O, arribarem a un petit
pouet d'un metre i mig, on s'acaba la cavitat, cota -9,50 metres.
Situats de nou a la base del pouet de 4 metres, en sentit contrari
uns grans blocs encastats a les parets ens separen de l'avenc dels
Tigres.
La
boca de l'avenc dels Tigres es troba a -1,50 metres respecte a
l'avenc del TIM, aquesta dóna accés a una rampa seguida d'un
ressalt que ens situa a -5,50 metres, a pocs metres es troben els
blocs que separen els dos avencs.
Des
de la carretera C17 en direcció a Puigcerdà entrarem al poble de
Sant Quirze de Besora per la cruïlla dels semàfors. Hem de passar
per sobre el pont del riu Ter i al final del pont, enfilar a
l'esquerra per la carretera BV5227. Travessarem la via del tren i
seguirem durant uns 7 kms., fins arribar a Santa Maria de Besora.
Quasi al final de la recta que travessa el poble, trobarem a mà
esquerra la senyalització que indica "a Ripoll per Llaés".
Hem d'agafar aquesta estreta pista cimentada que està en prou bon
estat per poder-la fer amb un turisme. Cal que aneu alerta ja que els
revolts són molt tancats i constantment trobem pujades i baixades
pronunciades. Després de recórrer 3,5 kms. arribarem al coll de
Beví, abans d'arribar al coll trobarem una pista a l'esquerra, cal
seguir-la deixant a l'esquerra les desviacions del Beví Gros i més
endavant la del Beví Xic, més endavant la pista gira cap el N, en
aquest tram trobarem indicadors que ens duran cap a l'entrada de la
gran escletxa on es troben els bufadors.
L'avenc dels Tigres està situat a
l'extrem O, del braç lateral S. mentre que la boca de l'avenc del
TIM es troba 20 metres al NO, després de les dues boques de l'avenc
de Besora.
Coordenades aproximades.
Història
Les primeres cites de visites a
alguna de les cavitats situades a l'interior d'aquesta gran esquerda
corresponen al Dr. Francesc Español, realitzades el 1934 amb
finalitats biospeleològiques.
L'any 1965 el Grup Espeleològic
Terra i Mar (GETIM) de Sabadell explora l'avenc dels Tigres; l'avenc
del TIM, l'avenc Besora i l'avenc del Vent.
Posteriorment l'ERE del CEC entre
els anys 1977 i 1980 realitza un minuciós inventari de les cavitats
situades en aquesta esquerda que es publicarien en la revista
Espeleòleg nº 34-35.
Durant el 1979 el Centre
Espeleològic Cervelló, realitza l'exploració de diverses cavitats
d'aquesta esquerda, amb la finalitat de que es publiquin en el
Catàleg Espeleològic de Catalunya (Borràs-Miñarro-Talavera),
això comportà donar-hi una nova denominació a algunes cavitats.
L'equip d'EspeleoÍndex hem cregut
més adient utilitzar la denominació de les cavitats realitzada pels
membres de l'ERE-CEC, ja que es tracta d'un treball de conjunt més
complet. Aquesta mateixa línia pel que fa a la denominació, ha
estat utilitzada per Jordi de Valles en el Catàleg Espeleològic de
Catalunya (4).
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Borràs,J;
Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”el ripollès la garrotxa i l'alt
empordà”. Catàleg
Espeleològic de Catalunya
(vol4):1-296. Ed. Políglota. Barcelona.
Escolà
Boada,Oleguer; Inglès Alcon, Antoni; Martinez Rius,
Albert.(1983).-”Bufadors de Babí”. Espèleòleg
(34-35):223-243. ERE-CE Catalunya.
GE
Terra i Mar.(1968).-”Grup d'espeleologia Terra i Mar -Sabadell-”
Espeleòleg
(7):239-241.
ERE.CE Catalunya.
Valles,
Jordi de.(2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona,
Pla de l'Estany, Selva”.
Catàleg Espeleològic de Catalunya
(4):1-397. EC Gràcia – FCE.