Avenc Sabarín

La boca, de 2,4 per 1,4 metres dóna pas a un pou de 7,6 metres que ens deixa en l'extrem N de l'anomenada Sala dels Pastors, de 36 metres de llarg per 4 d'ample i 6 d'alçada.
A la zona central d'aquesta sala i junt a la paret de la dreta, surten dos pous que van ser oberts per desobstrucció: El Pou de la Concòrdia, de 33 metres i amb els seus primers 10 metres molt estrets i el Pou de la Discòrdia, de 20 metres en aeri seguits d'una rampa de 8 metres i una altra vertical de 4. Ambdós pous permeten arribar a la Sala Joan Sabaté Geladó (de 8 per 10 metres). De l'extrem SO d'aquesta sala surten dues galeries, una dalt d'un ressalt de 3 metres i una altra descendent. La superior dóna pas a una fractura molt alta que, després de girar bruscament de direcció cap al N es desfonda en alguns pous de cul-de-sac. Aquesta fractura ens deixa, després de baixar un ressalt de 3 metres a la Sala del Vivac, coberta de sorra.
De la Sala del Vivac (de 12 x 5 x 8 metres) en direcció SO s'arriba a la Sala del Llac, que com el seu nom indica està ocupada parcialment per un dipòsit d'aigua de poca profunditat. La sala és de sostre baix i està decorada amb profusió d'estalactites. Si des de la Sala del Vivac continuem cap al NE accedirem a un laminador d'uns 20 metres de llarga i amb moltes estalactites.
Situats de nou a la Sala Joan Sabaté Geladó prendrem la galeria descendent que ens porta al Riu del Sandwich. En direcció N (riu amunt) i després de 6 metres molt incòmodes finalitza en un sifó impenetrable. Si continuem riu avall (direcció S) avançarem per un estret meandre pel que corre un petit cabal d'aigua. Després d'avançar 34 metres per aquest meandre, arribarem a un punt on podem pujar per una rampa fins a una sèrie de sales de gran bellesa. La primera d'elles, Sala Pili, (de 10 x 7 x 6 metres), està decorada per unes boniques colades i algunes estalactites i estalagmites.
Mitjançant una estretor ascendent entre formacions (El Pas dels Barrots), accedirem a la Sala de les Banderes (de 26 x 3,5 metres), la més concrecionada de la cavitat. En aquesta sala hi ha una estalagmita de gairebé dos metres d'alt, així com uns curiosos gours de gran bellesa. Des de la Sala de les Banderes hi ha un balcó que cau sobre la Sala Pili (veure secció L de la topografia).
Des de la Sala de les Banderes podem continuar ascendint per un pou de 9,2 metres i un altre de 4 metres, equipats en fix fins la Sala GEA (Grup d'Espeleologia Autònom). Aquesta sala, de 18 x 10 x 7 metres és de gran volum i amb el sostre molt alt.
Des d'ella es pot accedir a una galeria situada en el seu extrem O, que als pocs metres finalitza. Uns metres abans de finalitzar aquesta curta galeria, a la dreta, trobem un ressalt inclinat de 8 metres, que ens deixa en el Gorg del Tonto, on hi ha un bonic llac de 3,5 x 2 metres i d'un metre de fondària.
Des de la sala existent entre el P-9 i el P-4, una sala amb grans blocs, podem accedir a la xemeneia Per Ales, de 12,3 metres i instal·lada en fix, la qual arriba a la cota – 11 de la cavitat.
Tornant de nou al Riu del Sandwich, si en lloc de pujar cap a la Sala Pili continuem riu avall, seguirem per un estret meandre actiu. Haurem de superar algunes estretors (dues d'elles desobstruïdes) com el Pas del Pit de Pollastre, tot arribant fins un punt on l'aigua es perd per un forat impenetrable, on la cavitat arriba a la cota de màxima profunditat (- 56 m.).

A l'extrem NE de la Mola de Catí. Pujant per la pista del Mascar a Mola de Catí, pràcticament a l'arribar al pla i vora les runes de Xocolato, després de l'última doble corba que fa la pista surt un camí a la dreta en direcció NO, passa un barranquet i més endavant, cal marxar cap a la dreta a buscar el vessant esquerre de la capçalera d'un altre barranc que baixa cap al NE.
ATENCIÓ: Abans de programar la visita a aquesta cavitat caldrà informar-se si és factible alguna autorització especial del Parc Natural, car sabem que momentàniament ha estat prohibida la seva exploració. Fins i tot durant algun temps s'havia tancat la seva boca amb una reixa i que possiblement es tornarà a instal·lar.

De ben segur aquesta cavitat era coneguda des de fa molt de temps pels pastors de la zona i algun que altre excursionista, però increïblement havia quedat inèdita per als espeleòlegs. No va ser fins l'any 2009, que dos membres de la UEC Tortosa, Joan Sabaté i Rafael Pulgarín, la van retrobar i a manca de més informació van decidir batejar-la amb el curiós nom de Sabarin, format per dues partícules dels seus cognoms.
En un primer moment només era factible l'exploració de la sala situada al fons del pouet d'entrada, però una primera desobstrucció va fer aparèixer l'anomenat Pou de la Concòrdia que va permetre la continuació de tota la xarxa inferior de pous i galeries. Una segona desobstrucció prop de la primera va fer aparèixer el Pou de la Discòrdia, paral·lel a l'anterior i d'una superació molt més còmode.
Al llarg de l'any 2009, els membres de la Secció d'Espeleologia i Barrancs de la UEC Tortosa amb la col·laboració de companys de l'Espeleo Club Castelló i del grup Espemo (Morella) van portar a terme l'exploració completa d'aquesta bonica cavitat i una acurada topografia de tot el conjunt de pous i galeries.
Sempre ha existit el dubte de si aquesta cavitat podia ser alguna de les que es tenien algunes referències d'antigues exploracions per la zona, com per exemple la Cova de l'Orgui, visitada per J. Mateu i R. Margalef cap als voltants de l'any 1945 amb finalitats bioespeleològiques i sense resultats positius (Español, 1950; Speleon nº 1). Fins no fa gaire temps ens pensàvem que una topografia inèdita apareguda als fitxers del GES – CMB havia estat feta per Llopis Lladó el 1935, però recentment l'amic Lluís Muntan ens confirma que les topografies antigues trobades al CMB havien estat redibuixades per ell mateix quan s'encarregava del fitxer del GES. Després de fer moltes comprovacions i de mirar una i altra vegada els dibuixos, hem arribat a la conclusió que no sembla haver cap dubte que la primera sala de l'Avenc Sabarin no és altra que la Cova de l'Orgui.
Aquest avenc estarà sempre lligat a un dels seus descobridors, l'excel·lent espeleòleg i muntanyenc en Joan Sabaté i Geladó, que en plena joventut (27 anys) va morir en un desgraciat accident de barranquisme a Gavarnie el setembre de 2011.

• Dades, topografia i fotografies aportades per la Secció d'Espeleologia i Barrancs de la UEC de Tortosa.

• Text de descripció i altres fotografies extretes del blog: cavitats-subterranies (L. Almela; Espeleo Club Castelló) (post del 21-3-2012).