Avenc Ramon Valls

Per una boca de dimensions reduïdes es penetra en un pou de 74 metres, que s'inicia per un conducte exigu de 8 metres, al final del qual guanya amplària progressivament gràcies a una concavitat lateral unida totalment al pou principal.  A -28 metres existeix un petit relleix en rampa ascendent, ocupat per clastes mal cimentats i que comunica amb una xemeneia impracticable. A la base del pou, punt de màxima profunditat, encara es pot apreciar l'antic engolidor per on s'escolaven les aigües.

Un cop passada la Pleta en direcció al Pla de Querol, trobem a la dreta el camí que duu a l'avenc Emili Sabaté, un cop ací seguirem el poc marcat corriol que tot planejant ens porta a l'avenc de l'Amistat. Des d'aquest baixarem cap al fons del torrent proper on seguint pel seu llit trobarem l'avenc Ramon Valls a  poc més de vint metres a la dreta hidrogràfica i a 150 metres abans d'arribar a la cruïlla amb el fondo on es troben els avencs Vell, Mig i dels Bessons. Per fer aquest itinerari cal anar bastit dels estris necessaris per travessar una selva. Un altre accés es remuntant el Fondo de Vallbona des de la urbanització Rat Penat. Aquest comença a la rotonda de la urbanització (plaça de l'Alcalde Güell, on seguirem el carrer situat més a la dreta, arribant pràcticament al llit del Fondo de Vallbona. En aquest sector es presenta ample i pedregós i es pot transitar pel mig, en alguns trams trobem un corriol molt perdut que passa a pocs metres per sobre del fondo. Més endavant trobem la confluència amb una riera que baixa de la cucona  la Sibina i passada aquesta s'ha de cercar un camí que remunta per l'esquerra hidrogràfica i uns 20 metres per sobre del fondo i que presenta algunes parets de contenció al mig del seu recorregut. Aquest camí mena de nou al llit de la riera, prop de la confluència d'una altra riera que recull tots els tributaris de la zona del Bassot de l'Arbre. A partir d'aquí s'ha de seguir poc més d'un centenar de metres pel torrent principal molt més estret i embrossat, fins assolir la confluència de dues torrenteres que baixen del Campgràs. Des del punt d'unió d'ambdues, cal remuntar en línia recta uns 10 metres i es troba la boca de l'avenc Vell i un xic a la dreta l'avenc dels Bessons, i encara entre ambdós trobem l'avenc del mig. Sense perdre alçada, seguirem la torrentera més occidental (pujant a mà esquerra), on podem trobar l'avenc del Pop (-3m) i seguir recte un centenar de metres fins veure una petita paret al mig del torrent. Després de superar-la cal baixar al torrent de nou i pujar per l'altra vessant (dreta hidrogràfica) una vintena de metres on trobarem la boca.

Els avencs Ramon Valls , Bessons i Vell eren coneguts per Gilberto, que fou masover de la Pleta fins a mitjans de 1964. A les primeries de l'estiu del 1958 aquest home acompanyà a membres de la SES-Puigmal fins la boca del que seria l'avenc Ramon Valls i que exploraren totalment el dia 17 d'agost d'aquell mateix any (no el 1960 com es diu al catàleg de Garraf). Els altres avencs propers foren explorats també per aquest grup en la mateixa època. Com anècdota d'aquestes exploracions es va sentir dir que en Gilberto demanà a la gent de la SES que l'avenc més profund dels que els hi havia ensenyat el dediquessin als seus dos fill que eren bessons. Però la gent del Puigmal li van posar el nom d'un company del club que havia mort feia poc i els bessons es quedaren amb el segon en importància; això no agradà al masover, i diu la llegenda que mai els va arribar a dir d'altres avencs que coneixia.

1.      Borrás Xavier, Joan. (1974).- Catálogo Espeleológico del Macizo de Garraf (II):1-166. Barcelona. 2.      Miñarro, Josep M. (1990).-“Revissió d'unes cavitats del Fondo de Vallbona”. Espeleosie (31):11-16. SIE-CE Àliga. Barcelona. 3.      SES Puigmal.(1958).-“Avenc Ramon Valls”. Cordada (42):11.Barcelona.