Avenc Quim Solbas

L'entrada és en forma de balma que dificulta la visió des de lluny. Això i el fet que es troba lleugerament enlairada al cingle és el que ha fet que passés tan desapercebuda.
La boca d'uns 8 metres d'amplada i 3 d'alçada, s'estreny ràpidament per formar una galeria d'11 metres de longitud que als 8 metres atenys la seva màxima estretor (0,50 x 0,70). La galeria dóna pas a una rampa força ampla amb el sostre relativament pla i amb arrels que hi pengen. Just en aquest sostre és on iniciem la instal·lació.
La rampa, de 16 metres de longitud, té un replà al mig on podem reinstal·lar i cada cop és més pronunciada, anant a donar a un pou de 14 metres de fondària amb una amplada de 1,8 x 7 metres. Aquest pou es reinstal·la a la mateixa capçalera i també a 5 metres del fons. Davallat el pou som a una àmplia galeria lateral de la sala principal de la cavitat.
En direcció SE hi ha una galeria inicialment molt concrecionada (Sala Blanca), que primer puja per tornar a baixar tot estrenyent-se i acabant als 15 metres des del pou.
Tornant a la base del pou i, en direcció O, veiem com la galeria s'eixampla finar a donar, al cap de 10 metres, a la sala de la cavitat. Aquesta té 32 metres de llargada i arriba als 24 metres d'alçada màxima amb una amplada mitjana de 5 metres.
El que més destaca de la sala, i de tota la cavitat, és la gran colada de la paret O. Aquesta colada ocupa tota l'alçada i està parcialment separada de la pròpia paret formant un repeu als 12 metres d'alçada en forma de púlpit.
Cap al S, la sala va baixant fins acabar en un parell d'estretes i curtes galeries sobreposades, la inferior de les quals assoleix la màxima fondària de la cavitat a la cota – 37, tot acabant curullada pels sediments. Aquests són plens de restes òssies incrustades, destacant-ne les restes senceres d'una cabra ben bé al mig de la sala, tot voltant-la d'un cercle de pedres per fer-ho més visible i protegir-ho.
Pel costat contrari, al N, hi trobem una gatera bastant plana de 14 metres de longitud, tot seguint un parell de diàclasis paral·leles a les generatrius de la sala principal i acabant en un enderroc.
Al mateix costat N, i remuntant una colada, assolim una xemeneia que ens dóna a una galeria ja a gairebé 15 metres per damunt del terra de la sala. Aquesta galeria va remuntant fins a donar una nova xemeneia que acaba fent-se impenetrable.

Situats als Òbits, seguirem el sender en direcció a la Font Flàvia, de seguida el camí entra en una zona de bosc, on a l'esquerra del camí trobem un pi solitari, en aquest punt però a la dreta del camí trobem un pas entre mig del bosc amb fites situades a les branques dels arbres, un cop travessat el bosc anem davallant seguint les fites fins arribar a un collet que separa dues canals (ED50,X:418201;Y:4612317), baixarem per la canal de la dreta fins trobar un corriol enganxat a la paret, aquest ens portarà fins un punt en que cal remuntar la paret un parell de metres fins una petita feixa, la cavitat es troba a la part superior d'aquesta feixa.

Com tantes altres petites cavitats de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, aquesta havia estat localitzada el setembre del 2011 per l'infatigable excursionista terrassenc Quim Solbas. El dia 1 de novembre i junt amb en Jordi Guillemot, van anar a donar una ullada i van poder comprovar que, un cop superat el pas estret a pocs metres de l'entrada, la cavitat segueix tot augmentant les seves dimensions i decideixen tornar amb més companys.
El 20 de novembre del 2011 un equip format per: Salvador Vives, Eduard Badiella, Marc Anglés, Jordi Guillemot, Quim Solbas (SIS – CE Terrassa) i Ramon Suades (UE Sabadell) van poder realitzar la primera exploració d'aquest bonic avenc.

1. Guillemot, J.; Badiella, E.; Anglés, M. (2010-2011).- “Una nova troballa a Sant Llorenç del Munt: L'Avenc Quim Solbas”. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (116): 422-436. Centre Excursionista de Terrassa. (editat el 2013)

• Altres dades al web: caudelguille.net (Jordi Guillemot; SIS-CET)
• També es pot trobar més documentació al blog: espeleobloc (post del 14-2-2012)