Avenc Nº2 del Capolatell

Boca iniciada amb una fissura N-S que baixa en rampa 9 metres de profunditat fins a assolir una saleta amb dues comunicacions amb les parets exteriors de l'agulla pels seus extrems O i E. A partir d'aquest punt, la resta de la cavitat es desenvolupa clarament en una esquerda principal de direcció O15N-E15S, paral·lela a les que formen l'avenc nº 1 i les esquerdes 4 i 5.
A – 16 metres s'obre un primer pou de 16 metres que porta a un replà allargat, format per blocs i sediments encaixonats entre les parets de la diàclasi. Des d'aquest lloc, per l'extrem oriental es baixa una vertical de 27 metres, estreta. Després d'un ressalt i una rampa s'acaba l'avenc a la cota – 62.
De nou al replà a – 32, accedim per l'extrem occidental a un P-18 que segueix amb rampa i dos petits ressalts fins arribar als – 64 metres. Aquí, un estret laminador dóna pas a l'última vertical, una estretíssima diàclasi de 45 metres amb replà als 35, que amb moltes incomoditats arriba, com a mínim, als 109 metres de fondària.

Itinerari d'aproximació recomanat: Per la carretera C-26 de Solsona a Berga i abans d'arribar a Navès, veiem un camí a l'esquerra amb un cartell que indica Busa (l'itinerari també es pot fer des de Cardona).
Ben aviat, el camí es transforma en una pista en bon estat sense asfaltar que puja fins al coll d'Arques, on rep a l'esquerra la pista procedent de la nova carretera de la Llosa del Cavall. Després del coll seguim 2,1 km. i a la dreta, trobem la pista que puja des de Sant Lleïr a la vall d'Ora. Ara només ens cal pujar uns 400 metres per un tram amb ciment (grau de la Creu) i arribarem dalt de l'altiplà, a 1360 metres d'altura.
Per arribar al Capolatell cal seguir la pista uns 600 metres en direcció evident NE fins que trobem una bifurcació. La branca esquerra baixa cap a la masia habitada del Rial de Busa. Seguim per la dreta i als 700 metres una nova cruïlla. Per la dreta sortiríem de Busa per la pista de la Rasa de Valielles. Per l'esquerra, cap al N, passem pel costat d'una bassa i a 200 metres arribem a l'inici de la curta pista forestal que porta a l'ermita de Sant Cristòfol i 500 metres més cap a l'O, passem pel costat de la Vila, antic mas ara abandonat que s'utilitza com a corral.
Seguim 700 metres més fins que trobem a la dreta una petita esplanada on es poden aparcar mitja dotzena de cotxes. Des d'aquest punt cal caminar 1 km vers l'O, per un corriol que passa pel costat de l'arrodonit cim del Capolat i baixa, entre bosc i matolls, directe i sense pèrdua cap al Capolatell.
Aquí, una palanca metàl·lica de 8 metres de llarg (substituta d'una antiga passarel·la de troncs), permet superar l'esquerda que aïlla les dues agulles que formen el Capolatell.
Just després de creuar el collet que separa les dues agulles que formen el Capolatell, cal seguir el cingle 25 metres cap al NO i es troba l'escletxa d'accés a l'avenc, davant d'una agulleta adossada molt característica.

L'agost del 1972, dos membres de l'ERE – CEC i un de l'ACE de Mataró tornen al Capolatell i baixen a una de les esquerdes explorades parcialment el 1967. La manca de material els atura davant d'un pou.
Han de passar vuit anys fins que el març del 1980 un altre grup de membres de l'ERE – CEC tornen a continuar l'exploració interrompuda el 1972 i aconsegueixen davallar fins a – 62 metres. Però a la cota – 53 sondegen una altra vertical molt estreta. Tornen el mes d'abril següent tot assolint el punt de màxima fondària, tot anomenant el forat com avenc nº 2 del Capolatell.

1. Cardona, F. (1989).- “Grans cavitats de Catalunya” (Vol. 1: La Serralada Pirinenca). 198 pp. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.

2. Escolà, O.; Lista,A. (1980).- “Un altre nou avenc de -100 a Catalunya. Avenc nº 2 del Capolatell (Serra de Busa, Solsonès)” Espeleòleg (31): 41-44. ERE del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

3. Lloret, J. (2006).- “Espeleologia al Capolatell” Muntanya (868): 36-40 / Espeleòleg (44): 14-19. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.