Avenc Montserrat
Petita cavitat de 38 m. de recorregut d'interès bioespeleològic ( Esparreguera)
La
boca, en forma d'avenc, ens permet després de superar un pouet de 2
metres, seguir per una galeria que de seguit troba un altre ressalt.
Un cop superat, trobem a l'esquerra una obertura que ens mena a una
sala de 4 per 3 metres, tot i que el sostre no supera el metre d'alt.
En un dels seus extrems i mitjançant un pas elevat s'arriba a un
habitacle més reduït tot i que és un xic més alt. Abans d'accedir
a la sala, pel costat dret de la galeria d'entrada, es poden
continuar uns 3 metres més de galeria.
- Tipo: Avenc
- Municipi: Esparreguera
- Comarca: Baix Llobregat
- Unitat: Sant Salvador de les Espases - Serra de Rubió
- Recorregut: 38 metres
- Desnivell: 6 metres
- Granunitat: Serralada Prelitoral
- Litologia: Calcàries
- Bio: L'1de gener del 1962, pocs dies després de la seva descoberta, Vicenç Cusó i Oscar Andrés visiten la cavitat per iniciativa bioespeleològica de l'Oscar i hi recullen dos coleòpters Speophilus kiesenwetteri. Són portats al Museu de Zoologia de Barcelona i ja semblen una mica diferents dels de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. El Dr. Francesc Español aprofita l'oportunitat per fer pràctiques de sistemàtica en cavernícoles a un deixeble seu que aleshores s'iniciava en bioespeleologia: l'Oleguer Escolà. I aquest localitza la cavitat (sembla que amb indicacions no massa precises de l'Esteve Petit Llongueras, per la qual cosa puja fins a dalt de tot de Sant Salvador de les Espases) i hi efectua dues visites el 30-XII-62 i 4-I-63 amb col·locació d'esquers de formatge i cervesa que li permeten reunir una vintena d'exemplars de Speophilus, avui en dia Troglocharinus kiesenwetteri (Dieck, 1869). Aquest insecte es descriu en el treball de O. Escolà: Escolà, O., 1966.- “Contribución al conocimiento de los Speophilus del grupo kiesenwetteri Dieck”. International Journal of Speleology (2): 195-205com a Speophilus kiesenwetteri andresi ssp. n., i actualment el nom que li correspòn és Troglocharinus kiesenwetteri andresi Escolà.com a una nova subespècie del coleòpter de les cavitats de Montserrat, diferent també de l'espècie que viu a una única localitat, la cova del Petracó (Troglocharinus patracoi Zariquiey, 1922). Seguint el mestratge de l'Español es descriu com una subespècie de kiesenwetteri, tot i que ja fa temps que es pensa que si el patracoi mereix la categoria d'espècie, aquest la mereixeria encara més. Els estudis de l'any passat i aquest amb ADN (àcid desoxiribonucleic) semblarien confirmar aquesta elevació a la categoria d'espècie independent, tot i que aquestes consideracions són molt subjectives, que una forma taxonòmica sigui espècie o subespècie és una cosa de molt poca o cap importància i segons el mestre, més val dedicar-se a coses importants i no a aquestes minúcies.El coleòpter de Montserrat, el Troglocharinus kiesenwetteri, va ser el primer cavernícola català descrit de la cova del Salnitre pel gran zoòleg Dieck, en una visita que hi va fer i el va descriure com a Adelops kiesenwetteri.Reitter el 1885 (amb molt bon criteri) en va fer un gènere nou que va anomenar Perrinia, però Jeannel el 1911 va descobrir que aquest nom ja estava preocupat (per un mol·lusc Trochidae de l'oceà Índic), li va haver de canviar el nom, li va posar Speophilus ("amant de les coves").Els deixebles de l'Español hem seguit augmentant el coneixement d'aquests cavernícoles, hem afegit centenars de noves localitzacions de les espècies i noves espècies per a la ciència, i si primer els dos gèneres Speophilus i Troglocharinus tenien poques espècies i molt bons caràcters de separació entre ells, amb la trentena d'espècies actuals els caràcters genèrics s'han anat reduïnt, fins que el 1978 es va considerar Speophilus com a subgènere de Troglocharinus i després es van haver d'ajuntar els dos; com que la denominació que va rebre el gènere del primer cavernícola català Speophilus, datava no del 1869 sinó del 1924, i el 1908 Reitter havia descrit el gènere Troglocharinus (sobre el Troglocharinus ferreri recollit el 1907 per Faura i Sans a l'avenc d'en Roca), aquest tenia prioritat. Speophilus ha desaparegut de la nomenclatura zoològica i només es manté en l'arrel d'un altre gènere de la cova de Rialb, la Perriniella, de la qual només hi havia dues espècies (P. faurai de la cova de Rialb i P. bofilli de la cova de les Encantades del Puigmal) fins que recentment un bioespeleòleg francès n'ha trobada una altra en nius de marmotes al Pirineu francès: P. fresnedai.(Informació facilitada per Oleguer Escolà i Boada, ERE del CEC).
- Última revisió: 2012-11-17 12:43:51
Situació
Carregant mapa...
A
la serra del Cairat, vora el coll de Cassot.
Anant per la carretera d'Abrera a Manresa (C-55), poc després del km. 7, a la dreta, hi ha un desviament que porta a l'antic i abandonat balneari de la Puda de Montserrat. Un cop superat aquest, la pista continua cap a Can Tobella (erròniament Tovella a l'ICC) però cal prendre el primer desviament a la dreta que després d'unes quantes ziga-zagues s'enfila i acaba en una antiga casa de repòs de monges. Des d'aquí i per sota la línia d'alta tensió un camí s'enfila cap al coll de Cassot. Cal arribar fins la segona torre d'alta tensió, a pocs metres a ponent d'ella es troba el final d'una pista forestal i seguint per ella, uns metres més enllà, neix un camí molt perdut que en direcció a ponent ressegueix unes feixes abandonades, a poc més d'un centenar de metres caldrà dirigir-se cap a l'esquerra per cercar la boca enmig del bosc de pins i bardisses.
Coordenades aproximades i localització molt dificultosa per l'exuberant vegetació que cobreix tota la zona.
A l'apartat de topografia s'inclou un mapa elaborat per Xavier Badiella on es situen la majoria de cavitats de la zona i que pot ajudar a la seva localització.
Anant per la carretera d'Abrera a Manresa (C-55), poc després del km. 7, a la dreta, hi ha un desviament que porta a l'antic i abandonat balneari de la Puda de Montserrat. Un cop superat aquest, la pista continua cap a Can Tobella (erròniament Tovella a l'ICC) però cal prendre el primer desviament a la dreta que després d'unes quantes ziga-zagues s'enfila i acaba en una antiga casa de repòs de monges. Des d'aquí i per sota la línia d'alta tensió un camí s'enfila cap al coll de Cassot. Cal arribar fins la segona torre d'alta tensió, a pocs metres a ponent d'ella es troba el final d'una pista forestal i seguint per ella, uns metres més enllà, neix un camí molt perdut que en direcció a ponent ressegueix unes feixes abandonades, a poc més d'un centenar de metres caldrà dirigir-se cap a l'esquerra per cercar la boca enmig del bosc de pins i bardisses.
Coordenades aproximades i localització molt dificultosa per l'exuberant vegetació que cobreix tota la zona.
A l'apartat de topografia s'inclou un mapa elaborat per Xavier Badiella on es situen la majoria de cavitats de la zona i que pot ajudar a la seva localització.
Història
L'avenc
Montserrat va ser trobat per Vicenç Cusó i Armengou i altres
membres de l'ERE – CEC el dia 24 de desembre del 1961. Li van posar
el nom de Montserrat car des de la seva boca es veu una bona
panoràmica de la muntanya de Montserrat. Li van assignar 8 metres de
profunditat.
Cap a l'any 1965, l'acabada de crear SIRE – UEC Olesa de Montserrat, comencen les seves prospeccions i exploracions a la zona de Coll de Cassot i entre d'altres cavitats, retroben l'avenc Montserrat que tot pensant que és una cavitat inèdita, el rebategen com a Cova Fuillerat, encara que s'ha conegut sempre més per aquest nom que per l'original. En desaparèixer el grup, els seus components creen el setembre del 1969 la delegació de la SIS – CE Terrassa a Olesa de Montserrat i continuen treballant per la zona, aixequen noves topografies, magníficament dibuixades per Joan Morera i que malauradament resten inèdites per sempre.
Vint anys més tard, membres de la SIS – CE Terrassa van emprendre la tasca de catalogació de la zona i un cop enllestit no va arribar a publicar-se mai. El seu autor, l'amic Xavier Badiella, ens ha proporcionat una còpia de l'esmentat treball per tal d'incloure les cavitats a Espeleoindex.
Cap a l'any 1965, l'acabada de crear SIRE – UEC Olesa de Montserrat, comencen les seves prospeccions i exploracions a la zona de Coll de Cassot i entre d'altres cavitats, retroben l'avenc Montserrat que tot pensant que és una cavitat inèdita, el rebategen com a Cova Fuillerat, encara que s'ha conegut sempre més per aquest nom que per l'original. En desaparèixer el grup, els seus components creen el setembre del 1969 la delegació de la SIS – CE Terrassa a Olesa de Montserrat i continuen treballant per la zona, aixequen noves topografies, magníficament dibuixades per Joan Morera i que malauradament resten inèdites per sempre.
Vint anys més tard, membres de la SIS – CE Terrassa van emprendre la tasca de catalogació de la zona i un cop enllestit no va arribar a publicar-se mai. El seu autor, l'amic Xavier Badiella, ens ha proporcionat una còpia de l'esmentat treball per tal d'incloure les cavitats a Espeleoindex.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
- Badiella, X. (2000).- “ Les cavitats del Coll del Cassot” (treball inèdit). SIS – CE Terrassa.
- Escolà, O., 1966.- “Contribución al conocimiento de los Speophilus del grupo kiesenwetteri Dieck”. International Journal of Speleology (2): 195-205
- SIRE – UEC Olesa (1966).- “Las actividades de la SIRE de Olesa de Montserrat en Coll de Cassot”. Boletín de Información SIRE (2-3): 7-8 (1ª época) SIRE – UEC Sants. Barcelona
Copyright © Espeleoworld 2023.