Avenc Montse Travé

Es tracta d'una típica cavitat tectònica on la morfologia de fractura és la dominant. La proximitat del cingle i la xarxa de fissures paral·leles al penya-segat provoquen per descompressió el seu eixamplament. Tot el coster d'aproximació mostra diverses fractures que provoquen sots de diferents longituds i profunditats, normalment a cel obert.
L'avenc de Cantacorbs és el que permet un major descens. Com es pot veure en la topografia que presentem té dos trams diferenciats, un de superficial que arriba fins als 6 metres de fondària i que és d'un traçat força angulós; l'altre extrem, aquest ja subterrani, és el que pròpiament podem denominar avenc; segueix una única direcció amb un primer pou amb un replà als -4 i fons estret als -10, en profunditat, o bé està obturat per blocs o les seves exigües dimensions no permeten el descens. Un pas lateral ens condueix a un nou tram que desemboca a una nova vertical de 7 metres per on arribem als -22 metres que fou el final del nostre descens. En total sumant les dades de la poligonal ens dóna 86 metres de recorregut. 

Al S del poblet de Rojals, concretament en l'extrem NO del Serret dels Avencs que, en la cartografia de l'ICGC, apareix ressenyat amb el topònim de Cantacorbs.

Cavitat explorada per membres del GIEM (Montblanc) cap a mitjans dels anys 1990's, tot batejant-la com Avenc Montse Travé i que, al no deixar cap constància, l'avenc va restar inèdit. No és fins a l'any 2014 que dos membres de la SIE (Josu i Lluïsa) la retroben i observen que la cavitat ha estat explorada anteriorment però la pintura que posa el nom a la boca és del tot il·legible, per la qual cosa decideixen batejar-la amb el topònim que apareix al mapa de l'ICGC, Avenc de Cantacorbs. El 16 de març de 2017, ells mateixos junt amb els companys de l'espeleodijous, exploren la cavitat tot realitzant els treballs de catalogació.