Avenc Hanna Svacbroc

La boca dóna accés a un pou d'uns 11 metres, amb una estretor a la seva base que dóna pas a una sala de 5 metres d'alçada, on les parets estan recobertes per una colada estalactítica. La planta es plena de blocs per on s'obre una galeria de 2 metres que va a parar a un pou de 6 metres. Aquest pou comunica amb dues sales laterals molt concrecionades i la seva planta en rampa accedeix als 15 metres de la seva base d'un pou de 18 metres. En aquest punt una desobstrucció permet l'accés a un pou de 14 metres amb secció estreta i allargada. La cavitat continua però la seva estretor i els rocs impedeixen la progressió.
Abans d'arribar al pou de 18 metres, en una saleta hi trobem un pas de 1'5 metres d'amplada per 0'30 m d'alçada, un cop superat aquest trobem un pont de roca que dificulta la progressió però dóna accés a una saleta de 1'60x1'75x1 metres. Al fons d'aquesta saleta trobem un pas més còmode que ens situa en un petit ressalt, el fons del qual després de desobstruir-lo deixa un pas de 0'30x0'60 metres, aquest dóna accés a un pou de 4'5 metres, a la base trobem dos continuacions que uns metres més avall s'uneixen en un pou de 23 metres, al fons s'obre una diàclasi de 13 metres de longitud per dos d'amplada. Continuant per la diàclasi trobem un fus paral·lel ascendent amb molta formació, hi ha un “gour” de dos metres d'ample per 1'5m d'alt. Després de passar una rampa descendent de 2'5 metres arribem a un nou pou de 7 metres, tenint encara que superar un altre pas estret, darrere del qual a -65 metres de fondària una nova obstrucció marca el final de la cavitat.

Des de la dolina de Campgràs, ens dirigirem cap a l'avenc Benjamí Digón, des d'aquest seguirem cap a l'est per trobar l'avenc Anna Svacbroc, força visible per una gran fita pintada amb ratlles blaves (dades de 2009).

La primera exploració fou realitzada el 2 de març de 1969 per membres de l'Equip de Topografia Alpina de la Creu Roja de Sant Cugat i un petit grup d'aficionats a l'espeleologia que en aquells temps hi havia a la delegació de Vallvidrera del Centre Excursionista Àliga , els
quals assoleixen els -43 metres de fondària.
A primers de febrer de 1988 membres del GES del Club Muntanyenc Barcelonès, desobstrueixen el pas final i accedeixen fins a -55 metres de fondària.
L'any 2010 entre els mesos de març i maig, en Tony Romero, Jorge Sánchez y Raúl Vilchez, membres de la SIRE – UEC del Prat de Llobregat, a partir d'una petita sala concrecionada que es troba abans del pou de 18 metres, realitzen diverses desobstruccions que els porta a descobrir una nova via força concrecionada, a més d'assolir una nova màxima fondària de -65 metres en aquest conegut avenc del Garraf.

1. Rovira, J; García,J.J. (1971).-”Nuevas simas descubiertas en el Pla de Campgràs”. Espeleosie (10):34-62. SIE-CE Àliga. Barcelona.
2. Gual Balcells,Jordi; Ferre Masdeu, Arnald; Monte Gamboa,Agustí.(1993).- “Garraf, antics avencs, noves fondàries” Sota Terra (7): 20-25. GES - CMB. Barcelona.
3. Borràs, J. (1973).-Catálogo Espeleológico del Macizo de Garraf (I):1-156.Barcelona.

• Dades inèdites, topografia i fotografies aportades per Tony Romero, Jorge Sánchez i Raúl Vilchez (SIRE-UEC).El Prat de Llobregat.

• Fotografia de la boca facilitada per Federico de la Vega.