Avenc Gruixut

Boca de grans dimensions (12 x 5 metres) i que dóna pas a un únic pou de 19 metres. La base és ocupada per materials clàstics i, en alguns punts, per la vegetació.
A la cavitat original s'ha sobreposat una excavació realitzada per la mà de l'home, testimoni que en alguna època va ser utilitzada com a pedrera de “sal de llop”.

Des de les instal·lacions d'antenes situades a l'extrem oriental del Pla de Bassallacuna (pista tancada a l'accés de vehicles), cal seguir en direcció al Pla de les Solius (o Olius). Abans d'arribar a la dolina que dóna nom al pla (Bassallacuna) surt a l'esquerra l'antic camí, seguint-lo, quan s'arriba a l'alçada de la dolina hi ha un corriol que baixa en direcció S; l'avenc es troba uns 100 metres més endavant al costat del caminet.

La primera visita espeleològica coneguda és la realitzada per membres de la SES – CE Puigmal (Barcelona)  a finals dels anys 1950.
Cal fer esment que vora la dolina de Bassallacuna i al costat del camí, es trobava l'anomenat avenc de Bassallacuna, pou de 9 metres de fondària amb una secció de 6 x 3 metres. Cap al 1990, el propietari del terreny va ordenar taponar-lo amb pedres i derrubis. Cal fer notar que l'esmentat propietari era l'alcalde de Begues el 1972 i que va negociar els terrenys on es va instal·lar posteriorment l'abocador d'escombraries de la vall de Joan.

Borràs, J. (1974).- Catálogo Espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III: 207 pp., Barcelona.