Avenc Grallera de l'- Ortiguer Aguiler

La boca superior (Grallera de l'Aguiler) presenta un aspecte diaclassat amb uns 20 metres de llargària. Gairebé en la seva zona central s'inicia el descens del pou d'entrada que arriba als 34 metres de fondària. Des de la seva base i en direcció al SO, comença una galeria que, entre blocs i amb uns petits ressalts, arriba als 46 metres de profunditat.
De nou a la base del pou d'entrada i en direcció NE, s'inicia una galeria de 22 metres de longitud, tot desembocant en una nova vertical, de 16 metres i que dóna sobre una curta galeria que, en un dels seus extrems s'inicia un estret pou on s'arriba a la cota de màxima fondària ( - 69).
Per sota de la boca principal es troben dues boques més (Avenc de l'Ortiguer), una en forma de pou i una altra, 10 metres més avall, en forma de galeria inclinada que connecta als pocs metres amb el pou superior. Al fons d'aquest, entre blocs, encara es pot baixar un ressalt que ens situa als 54,6 metres de profunditat respecte al punt més alt de la boca superior. Des d'aquest punt, la galeria, estreta i accidentada per grans blocs encastats entre les parets, va remuntant lleugerament fins a enllaçar amb la cota – 46 de la galeria provinent del pou principal de la boca superior.
Típica cavitat d'origen tectònic enclavada en una gran fractura de direcció NE – SO, produïda pel desplaçament gravitacional de la massa calcària.

Es troba en els anomenats Cingles de la Grallera, al NO de la població de Pratdip.
L'accés es pot fer des del Km. 29,8 de la carretera T-311 de Pratdip a Tivissa on, a la dreta comença una pista que porta a la finca de l'Aguiler. Per darrera de la casa comença un camí que s'enfila pel vessant esquerre del Barranc de l'Aguiler vers la carena i que cal seguir a peu en direcció al Pi de les Saleres, abans d'arribar, a frec del cingle inferior, es troba l'avenc.

La primera notícia que tenim sobre la cavitat és la proporcionada per membres de la SIE – CEA que l'exploren i topografien el 29 d'octubre del 1972, tot penetrant per la boca superior i arribant al punt de màxima fondària. El veí de Pratdip que els acompanya els informa que la cavitat la coneixen com a Grallera de l'Aguiler i no els indica l'existència de les boques inferiors i tampoc arriben a veure la connexió interna amb aquestes.
Dos anys més tard, el novembre del 1974, membres del GE Pedraforca tornen a explorar la cavitat i localitzen les tres boques. Les exploracions i topografia es donen per acabades l'any 1977 per membres de l'ERE – CEC. És publicada amb el nom d'Avenc de l'Ortiguer.
Cercant informació al respecte trobem en un recull d'activitats del GIE – CE Gràcia, que el febrer del 1968 havien explorat a Pratdip la Cova-avenc de l'Hortiguer, segons consta al butlletí del Club Excursionista de Gràcia i li atorguen 40 metres de profunditat i 60 metres de recorregut. Aquesta és tota la minsa informació que s'ha pogut recollir d'aquella exploració. Però les dades de fondària coincideixen amb la cavitat que es desenvolupa des de les boques inferiors, una en forma de pou i l'altra en forma de cova, cosa que hem de suposar va donar lloc a anomenar-la cova-avenc. Pel que sembla, en aquella primera exploració parcial, i al contrari que els de la SIE, no van trobar la connexió amb les galeries provinents de la boca superior i pel que sembla ni aquesta.
Durant la confecció del Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol. 7; 1984) es va optar per una solució un tant salomònica, a la boca superior se li va atorgar el nom de Grallera de l'Aguiler i a les inferiors el d'Avenc de l'Ortiguer i aquí hem decidit fer el mateix.
Per acabar de complicar la cosa, en el mapa Serra de Llaberia (Ed. Piolet) apareixen senyalitzats amb el dos noms i encara, més al N, en el mateix cingle senyalitzen una altra cavitat amb el nom de Forat de l'Ortiguer i de la qual, si no és un error per duplicitat, no tenim cap informació.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).-Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre). Políglota: 283 pp. Barcelona.
2. Miñarro, JM.; Lázaro, P. (1977).- “Breves notas descriptivas sobre algunas cavidades de la Serra de Llaberia (Baix Camp, T).” EspeleoSie (20): 45-63. SIE del CE Àliga. Barcelona.
3. Montserrat, A. (1979).- “Sobre algunes cavitats de les comarques del Baix Camp i Priorat”. Espeleòleg (28): 489-530. ERE del CEC. Barcelona.

• Actualització de fitxa juny 2020. Coordenades i foto de Antonieta Freixas, extret de (wikiloc.com) post del dia 28-05-2017.