Espeleo World

Avenc Font I Sagué

Interessant avenc de 104 metres de fondària a Olesa de Bonesvalls, (Ordal).


Boca petita que dóna pas a un pou que va prenen amplada a mida que baixa. A -39 metres hi trobem un replà que dóna accés a una plataforma on pel seu extrem N, es pot davallar per aquesta via anomenada “Ramunage” fins a -75 metres de fondària. Situats de nou al replà del pou principal, aquest es segueix davallant durant uns 60 metres més. En un extrem de la base s'assoleixen els -102 metres de fondària. A uns tres metres d'alçada de la base hi ha una petita finestra que dóna accés a un estret conducte vertical que permet baixar uns 5 metres més, fins situar-nos a -104,50 metres de fondària.
Per accedir a la Sala dels Proscrits cal desviar-se pràcticament en entrar per la boca, seguint el nivell del sostre i dirigir-nos cap a un meandre on en la seva part alta es troba la sala. Aquest tram es força tècnic. Els primers exploradors, van deixar una corda fixa instal·lada a la sala per evitar haver de fer el meandre, llavors l'accés s'inicia més avall en el pou principal mentre estigui la corda instal·lada

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Olesa de Bonesvalls
  • Comarca: Alt Penedès
  • Unitat: Ordal, muntanyes de l'
  • Recorregut: 210 metres
  • Desnivell: 104 metres
  • Granunitat: Serralada Litoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio: Troglocharinus ferreri Reitt Diversos exemplars. Recollits per Mossèn Faura i Sans el 3 de setembre de 1911. 31 exemplars. Recollits per Francesc Español el 21 de febrer de 1937. 61 exemplars. Recollits per Francesc Español el 4 d'abril de 1937. 36 exemplars. Recollits per Oleguer Escolà el 13 de juny de 1963. 8 exemplars. Recollits per J.M. Victoria en data indeterminada, anterior a 1970. 4 exemplars. Recollits per Lluís Auroux el 31 de maig de 1970.
  • Última revisió: 2015-05-15 10:48:48

Situació

Està situat uns quants metres per sobre del fondo de l'Arcada, en el seu marge dret hidrogràfic i no gaire lluny del Pont de l'Arcada. A la pista que aprofita la llera del fondo del Lledoner i un desviament d'aquesta que ho fa pel fondo de l'Arcada, aproximadament a uns 80 metres del seu final trobem a l'altra banda del fondo de l'Arcada el viarany que ens porta fins la boca de l'avenc.

Història



A través de la família Mir de Can Guineu (Sant Sadurní d'Anoia), Faura i Sans coneix l'existència d'una sèrie de cavitats a l'Ordal, descobertes per Josep Cells, llenyataire i cercador de sal-de-llop, de Vallirana. D'una d'elles diuen que és molt fonda. El 2 d'agost de 1908, Faura, acompanyat d'en Francesc Bertran, membres de la família Mir i el propi Cells, dediquen una jornada al sondatge de tots aquests avencs, tenint especial atenció al “fondo”, situat al barranc de l'Arcada i que els seus companys decideixen batejar-lo amb el nom de Faura i Sans. El sondatge dóna uns 110 metres de profunditat i acorden procedir a explorar-lo quinze dies més tard, la qual cosa no es va produir.
L'any següent (1909), Faura en el seu Recull fa esment d'un avenc de l'Arcada (sense aportar dades) i de l'avenc Mossèn Faura (atorgant-li els 110 metres de fondària sondejats l'any anterior).
La crisi iniciada l'any 1909 al Club Muntanyenc i d'altres projectes van fer ajornar la primera exploració de l'avenc fins el dia 3 de setembre de 1911, encapçalada per Faura i d'altres membres del Centre Excursionista de Catalunya amb un gran desplegament de mitjans tècnics que van permetre fer el descens de tot el pou principal. Faura va considerar l'exploració d'aquest avenc com la més seriosa de totes les que havia portat a terme i va decidir canviar-li el nom, tot dedicant-lo al seu mestre i amic Norbert Font i Sagué que havia mort l'any anterior.
Durant la campanya a l'Ordal del Club Muntanyenc Barcelonès l'any 1936, tornen a visitar la cavitat (l'anomenen avenc de l'Arcada o Faura i daten la primera exploració, erròniament, l'any 1905) i exploren una via lateral que calculen arriba al 90 metres de fondària. Més tard coneguda com a “via ramonage” i que en realitat s'acaba als 75 metres de profunditat.
A les primeres edicions del mapa Ordal d'Editorial Alpina (anys 1950 i 60) es relacionen tres avencs: Arcada, Font i Sagué i Faura, quan en realitat era una de sola. En aquesta mateixa època dels primers anys del GES – CMB és quan se li afegeix el qualificatiu de Gran per diferenciar-la de l'avenc de l'Arcada del Fondo de les Terradelles (avui dia desaparegut), que passen a dir-li Arcada Petita.
Al llarg dels anys apareixen diferents aixecaments topogràfics de l'avenc que, poc a poc, van rebaixant la cota – 120 fixada el 1911. L'ERE – CEC (1967): - 113 m.; el GES – CMB (1976): - 105 m. i la SIE – CEA (1979): - 102 m.
Recentment, el 24 de març de 2009, membres de la UME (Gavà) descobreixen, després d'una sèrie de maniobres tècniques i acrobàtiques a la zona alta del gran pou, una magnífica i ben concrecionada cambra lateral (Sala dels Proscrits).
Més recentment, el 10 de juny de 2012, membres del SES del GER, exploren una petita finestra situada a pocs metres sobre la base del gran pou i accedeixen a la meitat d'un estret conducte vertical que ascendeix uns 6 metres i en davalla 5 de metres, situant aquest punt com el de màxima fondària de la cavitat a -104 metres.

Topos

Media

Biblio

  1. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, (vol 2): 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.
  2. Faura, M. (1912).- “En busca del riu soterrani de les Costes de Garraf. Exploració de l'Avenc Font i Sagué”. Butlletí CEC 22 (205): 42-57. CEC. Barcelona.
  3. Rubinat Aumedes, Francesc.(1988).-”Catàleg Espeleològic del Massís de Garraf.-unitat Septentrional. Sector 12” Espeleosie (30):13-68. SIE-CEA.
  4. SIE – CEA (1980).- “Avenc Font i Sagué”. Circular CE Àliga (273). Barcelona
  5. Sitjà, R. (1967).- “L'Avenc Font i Sagué”. Espeleòleg (3): 82-86. ERE-CEC. Barcelona.
  • Fotografies de la via dels Proscrits, facilitades per Jordi de Cabo, extretes del blog de ratpenat (www.barrabes.com/blogs/blog.asp?idBlog=145) , post del dia 25 d'abril de 2009.
  • Topografia actualitzada i fotografies de la via "Ramunage" i del pouet final, extretes del blog espeleobloc (www.espeleobloc.com.es) post dels dies 6,7 i 8 de febrer de 2014.