La boca, oberta per desobstrucció (els primers anys era molt petita, però amb el pas del temps s'ha anat ampliant artificialment: 0,60 x 1,40 m aproximadament), comunica amb un magnífic pou de 19 metres de vertical que constitueix una sala gairebé circular d'uns 12-15 metres de diàmetre. Des del punt d'aterratge i per sota la boca, es poden remuntar, entre blocs i massissos estalagmítics, uns 3 metres per arribar al punt més alt de la sala. En direcció contrària, el sòl presenta una rampa descendent coberta per materials clàstics de petites dimensions. En el punt més baix de la sala s'inicia un conducte, de dimensions reduïdes però de fàcil trànsit, que va baixant per curtes rampes i petits ressalts, entre parets molt concrecionades. Per aquí s'arriba a una gatera estreta, de parets molt polides (popularment coneguda com el Tap de Xampany), que desemboca en un pouet de 4 metres. Al seu fons s'obre un passadís baix de sostre que desemboca en una sala terminal d'uns 10 per 15 metres i de 3-4 metres d'alt. A l'entrada el sòl és pla, però el costat més septentrional presenta una rampa ascendent entre blocs que va pujant fins a restar tancada.

La sala del pou d'entrada encara conserva algunes espectaculars formacions litogèniques parietals principalment. Al passadís baix de sostre hi havia moltes estalactites tubulars, macarrons, que formaven una cortina.

Al pouet de 4 metres és recomanable posar una corda. En altre temps era gairebé impossible superar el passadís baix de sostre sense trencar alguna de les moltes estalactites tubulars, macarrons, que formaven una cortina.