Espeleo World

Avenc Emili Sabaté

Conegut i bonic avenc de 39 m. de fondària; tot un clàssic del Garraf.


La boca, oberta per desobstrucció (els primers anys era molt petita, però amb el pas del temps s'ha anat ampliant artificialment: 0,60 x 1,40 m. aproximadament), comunica amb un magnífic pou de 19 metres de vertical que constitueix una sala gairebé circular d'uns 12-15 metres de diàmetre i que, encara conserva algunes espectaculars formacions litogèniques parietals principalment. Des del punt d'aterratge i per sota la boca, es poden remuntar, entre blocs i massissos estalagmítics, uns 3 metres per poder arribar al punt més alt de la sala. En direcció contrària, el sòl presenta una rampa descendent coberta per materials clàstics de petites dimensions.
En el punt més baix de la sala s'inicia un conducte, de dimensions reduïdes però de fàcil trànsit, que va baixant per curtes rampes i petits ressalts, entre parets molt concrecionades. Per aquí s'arriba a una gatera estreta, de parets molt polides (popularment coneguda com el Tap de Xampany) que desemboca en un pouet de 4 metres, on és recomanable posar una corda. Al seu fons s'obre un passadís baix de sostre (en altre temps era gairebé impossible superar-lo sense trencar alguna de les moltes estalactites tubulars, macarrons”, que formaven una cortina) que desemboca en una sala terminal d'uns 10 per 15 metres i de 3-4 metres d'alt. A l'entrada el sòl es pla, però el costat més septentrional presenta una rampa ascendent entre blocs que va pujant fins a restar tancada.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Sitges
  • Comarca: Garraf
  • Unitat: Garraf, el
  • Recorregut: 134 metres
  • Desnivell: 39 metres
  • Granunitat: Serralada Litoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2013-01-23 14:47:55

Situació


Des de la Pleta (Centre d'Informació del Parc Natural) cal seguir la carretera en direcció a la Plana Novella, tot just abans de començar la forta pujada cap al Pla de Querol, a la dreta, hi ha un replà on es poden deixar 2/3 cotxes. Aquí mateix neix un corriol molt fresat que, seguint durant escassament 200 metres el vessant del Fondo de les Guineus i lleugerament descendent, ens porta a la boca de l'avenc.

Història


Segons ens van explicar fa molts anys, uns companys del Puigmal li van voler preparar una innocentada a l'Emili Sabaté i abans de les festes de Nadal del 1959 es van inventar que havien trobat un nou avenc, que es trobava pel barranc que hi ha darrera la Pleta i que no podien anar perquè eren dies de festa i havien d'estar amb la família, que anés ell a donar una ullada.
El diumenge 27 de desembre del 1959, acompanyat pel seu amic Màrius Folch (en Francesc Cardeña ens va dir que ell també va participar a la sortida), van anar a cercar l'avenc. Després d'una bona estona cercant per l'indret que li havien dit, no apareixia cap forat. Van aturar-se a esmorzar i, mentre menjava, en Sabaté anava gratant unes pedres amb la mà. De cop i volta li va semblar que una petita pedra rodolava una mica pel petit orifici que havia anat fent. Es van posar a desobstruir i aviat va aparèixer una petita boca que donava accés al magnífic pou d'entrada. No cal dir que la sorpresa se la van endur els companys autors de la broma quan es van assabentar de la descoberta.
En les següents setmanes es va procedir a l'exploració total i a la topografia de la cavitat per part de la gent de la SES Puigmal. Durant molts anys es va fixar la cota de màxima fondària en 46 metres i no va ser fins el 1992 que membres del GE Badalona van fer una revisió topogràfica situant-la en – 39 metres.
L'Avenc Emili Sabaté va esdevenir possiblement la cavitat més visitada del Garraf i una veritable escola de moltes generacions d'espeleòlegs catalans.

Topos

topo Avenc Emili Sabatétopo Avenc Emili Sabaté

Media

foto Avenc Emili Sabatéfoto Avenc Emili Sabatéfoto Avenc Emili Sabatéfoto Avenc Emili Sabatéfoto Avenc Emili Sabatéfoto Avenc Emili Sabatéfoto Avenc Emili Sabatéfoto Avenc Emili Sabatéfoto Avenc Emili Sabaté

Biblio

  1. Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. II. 166 pp. Barcelona.
  1. Ferrer, V. (2006).- Avencs de Garraf i d’Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l’autor. Barcelona.
  2. Porcel, E. (2008).- “ Els avencs de les Alzines, dels Arqueòlegs, dels Llambrics, de l'Emili Sabaté i Petit Pasant (Massís de Garraf)”. Cavernes (27): 40-51. Grup d'Espeleologia de Badalona
  1. SES-CE Puigmal (1960).- Memoria X Curso Oficial de Exploraciones Subterráneas. SES Puigmal: 36 pàgines sense numerar. Barcelona.
  • Fotografies extretes del blog: Espeleobloc (post del 10-10-2011)