Avenc dels Tres Tombs

Per una boca allargada (2,5 x 0,80 m.) amb un petit pont de roca, es penetra a un únic pou, de forma acampanada i de 17,5 metres de desnivell. La seva base té uns 3 metres d'amplada i és constituïda per una rampa descendent d'uns 12 metres de llarg, amb una petita concavitat lateral a la part superior i originant-se una cúpula cega d'uns 10 metres d'alçada en el punt més baix de la planta, que tanmateix és el fons de l'avenc.
Es tracta d'una forma residual, suspesa molts metres per damunt del tàlveg i originada per l'acció de l'aigua a l'actuar sobre una diàclasi de direcció NO – SE. Les formacions litogèniques són molt abundants, especialment les colades parietals, cobrint totalment totes les parets de l'avenc, encara que el seu estat actual és en avançat procés de descalcificació.

Des de l'extrem més oriental del pla de Campgràs cal seguir la carena que, en direcció SE va seguint paral·lela al Pla de les Basses i va baixant cap al Fondo de Vallbona. S'arriba a l'Avenc de l'Arboç i cal continuar carenant fins a una petita collada que hi ha una mica més avall i per damunt d'ella es veu petit turó arrodonit. Cal voltar-lo per l'esquerra i, sense perdre alçada, anar girant cap a la dreta fins arribar al vessant més escarpat on es troba l'avenc.
Cal advertir que actualment (2013) el trajecte des de l'Avenc de l'Arboç fins a l'esmentada collada es fa difícil per la densitat de la vegetació, seguir més endavant sembla una empresa molt més difícil encara.

En un dels primers intents de localitzar el perdut Avenc del “Palmito” al Fondo de Vallbona, tres membres de la SIE (Ferro, Miñarro i Vizuete) el 12 de gener del 1986 van anar a fer un tomb pel barranc situat sota el Bassot de l'Arbre. Al cap d'una estona de recerca infructuosa van sentir que pel Bassot corria un ramat de cabres. Van anar a la recerca del pastor i durant el preceptiu interrogatori els hi va indicar tota una sèrie d'avencs coneguts, excepte un, en aquell punt de dos torrents més enllà no se'n coneixia cap. Les conseqüències del gran incendi de feia poc més de tres anys van facilitar l'itinerari, malgrat les dues sifonades a salvar, i sense gaire dificultat van localitzar l'avenc que, el diumenge següent, 19 de gener del 1986, era explorat per primer cop per un nodrit grup de membres de la SIE – CE Àliga.
Com que van ser tres que havien anat a donar un tomb els que van trobar l'avenc i aquella setmana era la setmana dels barbuts (també 3) i la tradicional festa dels Tres Tombs, no hi va haver dubtes de com batejar el nou avenc.

1. Miñarro, Josep M. (1986).- “Avenc dels Tres Tombs (Sitges, el Garraf)”. EspeleoSie (28): 77-79. SIE – CE Àliga. Barcelona.

• Foto boca facilitada per Lluís Muntan