Avenc dels Pins Cargolats

Una depressió en forma d'embut i plena de fullaraca mena a la boca de l'avenc, format per una única galeria en rampa de poc més de 10 metres de longitud i 5 metres de desnivell. L'amplada augmenta des d'1,5 metres de l'inici fins a 4 metres al fons de la cavitat; el sostre es manté sempre estable amb un metre d'alt, tret del tram final on s'aixeca lleugerament. A l'extrem oriental del fons s'observa l'inici d'una galeria curullada pels sediments que impossibiliten la penetració.

Des de la zona d'aparcament de l'Alzina del Sal·lari caldrà prendre el camí cap als Graons de Mura i coll de Boix. Des d'aquí seguirem pel camí de Puigdoure per anar fins l'Era dels Enrics. En aquesta gran clariana i en direcció N surt el camí que baixa al Sot de l'Infern per la carena dels Pins Cargolats.
Uns 200 metres abans d'arribar al primer d'aquests magnífics pins -el que roman ajagut a terra-, just quan iniciem la davallada per una clariana de la carena, baixarem cap a la dreta durant poc més de 20 metres i al bell mig de l'alzinar es troba la boca de l'avenc.

Coneguda la seva existència pel Sr. Blai Fierra que els hi comunicà a Jaume Claverí i Joan Boixader (GES-CMT) que el van explorar l'octubre del 1989. Pocs dies després van acompanyar a membres de la SIS – CET tot fent la topografia de la cavitat.

Badiella, X. (1990).- “Els petits avencs de la nostra muntanya (XXIII)”. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (63-64-65-66): 531-534. Terrassa.