Avenc dels Geòlegs

La boca de 10X6 metres dóna pas a un pou de -23 metres, estan la base plena de materials clàstics. En el costat NE trobem després d'una curta grimpada d'uns 6 metres una galeria curta que ens situa a la capçalera d'un estret pou de 15 metres, on trobem gran quantitat de blocs durant la davallada del mateix, arribant aquest fins a -30 metres de fondària.

A la Urbanització del Lledoner, ens situarem al carrer de la Muga, del final d'aquest carrer surt una pista que segueix el Fondo del Lledoner pel seu marge esquerre hidrogràfic, al cap de 400 metres trobarem una pista a l'esquerra que obviarem, seguint la pista inicial durant uns altres 260 metres, trobarem una altra pista a l'esquerra, la seguirem durant 240 metres, al cap dels quals trobarem a l'esquerra del camí i a uns 15 metres d'aquest la gran boca de la cavitat.

Faura en el seu Recull (1909) fa esment d'un avenc que anomena Avenc del Colom, li atorga 21 metres de profunditat i no aporta cap més dada.
Termes en el seu Catàleg (1952) i Llopis en les primeres edicions de la guia de l'Ordal d'Editorial Alpina fan constar aquesta cavitat amb les referències donades per Faura, però sense situar-la sobre el mapa.
L'abril del 1966, membres de la SIRE – UEC Sants (C. Cornellas i J.M. Miñarro) trobant-se al Fondo del Lledoner, parlen amb un pastor “dels d'abans” i els acompanya a un avenc de boca molt gran que anomena del Colom. El diumenge següent l'exploren i com que és citat a la guia de l'Alpina i correspon la fondària fixada (no arribaren a veure la via lateral al pou principal), el marquen damunt del seu mapa i donen per fet que és un avenc ja conegut. Poques setmanes després, mirant un dels darrers números de l'aleshores incipient revista CAVERNAS del Grup d'Espeleologia de Badalona, comproven que en una breu nota surt publicat el mateix avenc, explorat un dos anys abans pel GEB i que havien batejat com Avenc dels Geòlegs, tot pensant que era una cavitat inèdita.
Malgrat haver-se donat a conèixer posteriorment la coincidència dels dos noms en una mateixa cavitat, la denominació d'Avenc dels Geòlegs sempre ha estat preponderant sobre el nom antic.
E. Aragonès, en el seu magnífic treball (2010) sobre la figura de Faura com a espeleòleg ens desvetlla les possibles incògnites: El dia 2 d'agost del 1908, M. Faura, F. Bertrand, A. Mir, P. Mir i P. Raventós, acompanyats pel llenyataire Josep Cells, coneixedor de la gran majoria de cavitats d'aquesta zona de l'Ordal, es van dedicar a fer el sondatge d'una sèrie d'avencs del fondo de Lledoner i fondos tributaris, un d'ells era l'Avenc del Colom, que li calculen 21 metres de fondària. Van acordar d'explorar-los els dies 15 i 16 del mateix mes, però una decisió del president del Club Muntanyenc (5 d'agost) ho impedeix al no autoritzar noves exploracions fins que no es pogués adquirir un cable de recanvi.
Per tot això, l'Avenc del Colom va quedar pràcticament en l'oblit i tot fa pensar que la primera exploració no va tenir lloc fins que la van portar a terme els membres del GEB l'any 1964.

1. Alemany,J.I.;Martín,A.(1979).-”Avenc dels Geòlegs”. Butlletí Penya Excursionista Guimerà (113): 30-31. P.E. Guimerà.Barcelona.
2. Aragonès, E. (2010).- Marià Faura i Sans espeleòleg (1883-1941). 106 pp. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
3. Ferrer, V. (2006).- Avencs de Garraf i d'Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l'autor. Barcelona.
4. Rubinat, F. (2004).- Catàleg Espeleològic del Massís de l'Ordal” 117 pp. SIE del CE Àliga. Barcelona
5. Serra, A. (1964).- “L'avenc dels Geòlegs” Cavernas (3): 100-101. GE de Badalona.

• Revisió coordenades i fotos 'JNC' facilitades per Jordi Navarro, (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).