Avenc dels Bessons

Boca en forma de finestra allargada i estreta 0'70 x 0'30 metres que incideix lateralment sobre un pou de -8 metres. A la seva base, un nou pas estret ens fa penetrar en un nou pou de -23 metres de característiques similars al d'entrada, escalonat per dos petits replans i que al seu tram final guanya volum gràcies a la coalescència lateral amb una petita concavitat vertical de volta cega. En el fons d'aquest segon pou s'obren dues noves verticals, una de 3'5 sense continuïtat i una altra de 8'30 metres d'accés molt estret, on s'assoleix el punt de màxima fondària a -39'8 metres. En aquest punt sempre s'ha insinuat una possible continuació.

L'accés més fàcil es remuntant el Fondo de Vallbona des de la urbanització Rat Penat. Aquest comença a la rotonda de la urbanització (plaça de l'Alcalde Güell, on seguirem el carrer situat més a la dreta, arribant pràcticament al llit del Fondo de Vallbona. En aquest sector es presenta ample i pedregós i es pot transitar pel mig, en alguns trams trobem un corriol molt perdut que passa a pocs metres per sobre del fondo. Més endavant trobem la confluència amb una riera que baixa de la cucona  la Sibina i passada aquesta s'ha de cercar un camí que remunta per l'esquerra hidrogràfica i uns 20 metres per sobre del fondo i que presenta algunes parets de contenció al mig del seu recorregut. Aquest camí mena de nou al llit de la riera, prop de la confluència d'una altra riera que recull tots els tributaris de la zona del Bassot de l'Arbre. A partir d'aquí s'ha de seguir poc més d'un centenar de metres pel torrent principal molt més estret i embrossat, fins assolir la confluència de dues torrenteres que baixen del Campgràs. Des del punt d'unió d'ambdues, cal remuntar en línia recta uns 10 metres i es troba la boca de l'avenc Vell i un xic a la dreta l'avenc dels Bessons, i encara entre ambdós trobem l'avenc del mig. Aquest itinerari es fa aproximadament en 1 hora.

Els avencs Ramon Valls , Bessons i Vell eren coneguts per Gilberto, que fou masover de la Pleta fins a mitjans de 1964. A les primeries de l'estiu del 1958 aquest home acompanyà a membres de la SES-Puigmal fins la boca del que seria l'avenc Ramon Valls i que exploraren totalment el dia 17 d'agost d'aquell mateix any (no el 1960 com es diu al catàleg de Garraf). Els altres avencs propers foren explorats també per aquest grup en la mateixa època. Com anècdota d'aquestes exploracions es va sentir dir que en Gilberto demanà a la gent de la SES que l'avenc més profund dels que els hi havia ensenyat el dediquessin als seus dos fill que eren bessons. Però la gent del Puigmal li van posar el nom d'un company del club que havia mort feia poc i els bessons es quedaren amb el segon en importància; això no agradà al masover, i diu la llegenda que mai els va arribar a dir d'altres avencs que coneixia. En el Catàleg del Massís de Garraf (1) es publicà la topografia original, realitzada pels seus primers exploradors; però abans ja s'havia publicat una topografia realitzada posteriorment de l'avenc dels Bessons, acompanyada d'una fitxa (4). Aquesta última té una curiosa particularitat, la topografia dóna una fondària de -38 metres, a la fitxa consta que és de -43 metres i unes línies més avall s'indica la temperatura a -50 metres de profunditat.

1. Borrás Xavier, Joan. (1974).- Catálogo Espeleológico del Macizo   de Garraf (II):1-166. Barcelona.
2.  Miñarro, Josep M. (1990).-“Revissió d'unes cavitats del Fondo de Vallbona”. Espeleosie (31):11-16. SIE-CE Àliga. Barcelona.
3. SES Puigmal.(1958).-“Avenc Ramon Valls”. Cordada (42):11.Barcelona.
4. Sitjà, R.(1967).-“Fitxes de cavitats: Avenc dels Bessons”. Espeleòleg (4):119-120. ERE-CE Catalunya. Barcelona.

• Fotos 'JNC' facilitades per Jordi Navarro, (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).