Avenc del Vallaric

Una boca allargada de 3 x 1 metres i mig tapada per blocs dóna lloc al pou d'entrada de 52 metres de vertical. A la cota – 40,i quan el pou perd verticalitat a la paret E., es troba un conducte baix, normalment enfangat, lleugerament descendent i accidentat per un parell de ressalts, tot desembocant en una sala irregular, de sòl inclinat i cobert per un important caos de blocs. D'aquesta sala sala surten un parell de conductes semiverticals que acaben als pocs metres, però en el punt més baix de la cambra, entre els blocs, es pot accedir a un nou pou de poc més de 14 metres de profunditat al que segueix una nova vertical de 23 metres que resta tancada al seu fons, però a la meitat del seu descens un curt pèndol permet d'accedir a una esquerda estreta per on s'arriba a un estret pou de 13 metres, al fons del qual s'assoleix el punt de màxima fondària.
Cal advertir que en algun moment s'ha detectat risc d'hipòxia a partir del fons del pou d'entrada.

Gairebé davant de l'estació de RENFE de Sitges surt el carrer del Sol i a continuació l'avinguda del Camí de la Fita, passa per sota l'autopista C-32, pel costat del polígon industrial del Mas d'Alba i segueix per convertir-se en la pista que portarà a Jafre, la Plana Novella i Begues. Quan s'arriba al collet de la Fita (a l'esquerra es veu l'antic abocador d'escombraries, clausurat ja fa un temps) surt una pista a la dreta (tancada) que segueix en direcció S, deixa un trencall a la dreta que aniria cap a la Trinitat, traspassa el fons del barranc i arriba fins les runes del Mas Daniel (o Corral de les Basses). Des d'aquest punt, un corriol en direcció N. travessa el Pla de les Basses, tot acostant-se al vessant dret del barranc proper (Fondo del Vallaric; Ballaric, segons el mapa de l'ICGC) i a uns 20 metres per damunt la llera es troba l'avenc.

Faura i Sans en el seu Recull espeleològic de Catalunya (1909) fa esment d'un avenc de les Basses, ubicant-lo a Sitges-La Plana Novella i sense cap més dada.
No és fins el 1957 que membres de la SES- CE Puigmal exploren per primer cop la cavitat, rebatejant-la com avenc del Vallaric i assignat-li una fondària de 81 metres. Dues topografies posteriors rebaixen aquesta cota fins a – 71 (SIE-1970) i després fins a – 66 (GES-1974) en el punt final de la sala (cota actual: - 61).
Cavitat relativament poc visitada degut a trobar-se fora de les rutes clàssiques del Garraf. A finals del 1987, membres del GERS – AE Muntanya poden desobstruir en el fons conegut fins aleshores i profunditzar fins a la cota actual (-103 m.). El febrer del 1988 ells mateixos retopografien tota la cavitat.

1. Bengoetxea, A. (1990).- “Avenc dels Vallarics”. Carbonato (6): 2-3. GERS – AE Muntanya. Barcelona
2. Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III . 207 pp. Barcelona.
3. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona
4. Ferrer, V. (2006).- Avencs de Garraf i d'Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l'autor. Barcelona.
5. Iñigo, G. (1970).- “El Avenc del Vallaric”. EspeleoSie (7): 28-30. SIE-CE Àliga. Barcelona

• Revisió de coordenades i fotografies facilitades per membres de l'ERE – CEC (febrer 2020)