Espeleo World

Avenc del Penya-segat de la Falconera

Espectacular avenc de 80 metres de fondària al Garraf (Sitges).


A 25 metres per sota del punt més alt del penya-segat, trobem una plataforma plena de matolls i margallons, on s'obre la boca d'un pou força inclinat on hi trobem diversos replans, i que després de davallar 35 metres, acaba en una gran planta amb un fort pendent, on després d'un desnivell de prop de 20 metres incideix de nou al penya-segat mitjançant un gran pòrtic de 20x30 metres, situat a 16 metres sobre el nivell del mar.
Bona part de la boca i el primer tram de la cavitat original han estat desmantellats per l'erosió, el mateix procés que va originar la gran obertura del pòrtic inferior.
Segons Escolà (1965), es tractaria d'un antic engolidor que drenava les aigües d'un anterior relleu epigeu. Estructurat sobre una important falla, visible en tot el penya-segat, inclinada i de pla suaument ondulat. A la superfície de fricció s'observen grans miralls de falla així com una important trituració dels materials propers. La cavitat sembla haver constituït un conjunt aïllat sense una probable relació amb la surgència de la Falconera.

Consideracions topogràfiques: Les dues topografies conegudes són gairebé idèntiques amb una única diferència, la cota de màxima profunditat. Escolà (1965) la situa a – 80 metres (al final de la rampa inferior abans d'abocar-se al mar). Lloret et al.(1973) la porten fins a – 99 metres, però aquesta cota la situen al fons marí.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Sitges
  • Comarca: Garraf
  • Unitat: Garraf, el
  • Recorregut: 105 metres
  • Desnivell: 80 metres
  • Granunitat: Serralada Litoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2017-06-11 11:05:29

Situació

A la carretera C-31 de Castelldefels a Sitges (Costes del Garraf), en una corba al quilòmetre 171,750, (heliport del Pas de la Mala Dona), on hi ha espai per deixar els vehicles (per entrar cal venir de direcció Sitges). Saltem el mur del mirador i avancem per un senderó que baixa fin un coll i remunta passant per un avencó protegit amb una tanca. Poc metres més endavant agafem un trencant a la dreta senyalitzat amb una fita de pedres fins arribar al penya-segat. També es pot accedir des de l'aparcament situat a port Ginesta. 

Història


Aquesta cavitat mai havia estat esmentada als catàlegs antics. Faura, en un treball geològic, acompanya una foto del litoral de la Falconera on es pot apreciar el gran esvoranc a mig penya-segat i que anomena Bauma del Penya-segat de la Falconera. El mateix Faura, el 1923, en la Memòria explicativa del full nº 39 (Vilanova i la Geltrú) del Servei del Mapa Geològic de Catalunya, publica dues fotos realitzades per Lluís Estasen on es pot veure la boca de l'avenc des de baix i la bauma amb una persona a la rampa final.
No és fins a finals de l'any 1964 que, l'Esteve Petit (ERE-CEC), localitza la boca de l'avenc. Amb altres companys del grup: Raventós, Ferrer, Bergas i Escolà, l'exploren i topografien el dia 24 de gener del 1965. Cal ressenyar que durant aquesta exploració van trobar una anella de filferro totalment rovellat a la boca de la cavitat i al fons, en el tram que dóna al mar, hi havia unes petites barres de ferro clavades a la roca. Algú havia baixat abans? O potser havien escalat des del mar? Podrien haver estat alguns dels obrers minaires que van intervenir en les obres de la Falconera de finals del segle XIX? Podria haver estat Lluís Estasen (CEC) que va escalar des del mar ?. De moment resta la incògnita.

Topos

Media

Biblio

  1. Borràs, J. (1973).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III . 207 pp. Barcelona.
  2. Escolà, O. (1965).- “El 'avenc' i la 'bauma' del 'Penya-segat' de la Falconera”. Montaña (101): 27-31. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
  3. Faura i Sans, M. (1923).- Servei del Mapa Geològic de Catalunya. Explicació de la fulla nº 39 (Vilanova i la Geltrú). Junta de Ciències Natural de Barcelona. Mancomunitat de Catalunya.
  4. Ferrer, V. (2006).- Avencs de Garraf i d’Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l’autor. Barcelona.
  • Situació i fotografies extretes del blog “www.espeleobloc.com.es” post del dia 25/3/2013.