Després d'un petit pou d'uns 3 metres de fondària, segueix un conducte subvertical que comunica amb un pou de 7,5 metres. La seva base és una cambra espaiosa i inclinada, subdividida per un ressalt de 3 metres. Entre els blocs del tram final s'arriba al punt de màxima fondària.
Al vessant S de la Punta Miranda, a no gaires metres cap a l'O de l'avenc de la Gana.
Descobert i explorat el 1965 per un
equip de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró,
atorgant-li 35 metres de fondària, no donant una situació gaire
precisa de la seva localització.
No
és fins el 1978 que membres de la SIRE – Tortosa el
redescobreixen, tot aixecant una topografia més correcta.
Copyright © Espeleoworld 2022.