Petita boca de 0,70x0,75 metres amb el terra en pendent, que en menys de 2 metres ens aboca a un pou de -15 metres de fondària; el pou, en el punt de màxima amplada, arriba a tenir 1 metre de diàmetre; aquest està estructurat sobre una estretíssima diàclasi de direcció N-S. A 2,70 metres abans d'arribar al fons del pou, la diàclasi s'eixampla lleugerament pel costat N, essent aquest pas estretíssim i reservat només per constitucions físiques especialment minses. Des d'aquest punt es poden davallar 5 metres, anant a fer peu a una base en pendent i una mica més ampla.

La primera exploració fou realitzada l'agost de 1966 per membres del GIE del Club Excursionista de Gràcia. Actualment (2012), encara que bastant desgastada, es conserva la pintada amb el nom de la cavitat. La informació donada pels primers exploradors feia referència a una boca allargada, amb un pou de -18 metres; en realitat la boca fa 0,70x0,75 metres i el pou només fa -15 metres. Desconeixem si hi ha alguna possible continuació a partir d'aquest punt ja que, degut a l'estretor anterior, no s'hi ha pogut accedir.