Avenc del Ginebró

El pou d'entrada, de forma campaniforme, té 24 metres de fondària i en un extrem de la seva base comunica per una finestra amb la segona vertical de la cavitat. Aquesta, de poc més de 13 metres de desnivell, segueix per un conducte inclinat que porta a una nova vertical de 13 metres més. En el seu fons, en l'extrem d'una saleta, s'inicia un nou pou, també de 13 metres, que arriba al fons clàssic de la cavitat a 70 metres de la superfície.
A la part superior de l'últim pou s'inicia l'anomenada Via Nico, a la qual es pot accedir pel sostre d'una sala que es troba al començament d'aquest pou o per una gatonera que té el seu inici a la part alta d'aquesta sala. Si seguim per l'esmentada gatonera, ens trobarem amb un petit ressalt que porta a un pou cec, però si remuntem el pou uns metres, s'assoleix una galeria adiaclasada que, per un petit ressalt porta a una sala situada al damunt del pou i a l'altre accés de la via. Retornant al principi d'aquesta via i remuntant uns 5 metres, poc abans del “fus” ens trobarem una diàclasi que comunica amb un pou de 12 metres i al seu fons un pas molt estret, desobstruït posteriorment, que dóna pas a l'ultim pou de la via i on s'assoleix el punt de màxima fondària.

A la Pista que des de Begues va a la Plana Novella, en arribar al Corral d'en Romagosa, seguirem el camí que des del corral baixa a la riera del Carxol, un cop a la riera, la remuntarem durant 130 metres, on seguirem per la dreta el camí de la Vall del Teix, després d'uns 600 metres trobarem una bifurcació, seguirem la de la dreta que fa pujada (la de l'esquerra va a una petita resclosa d'aigua), seguirem el camí durant 600 metres més en que arribarem a la cruïlla de la Vall del Teix amb la riera de la Morella, la qual ens arriba per la dreta (esquerra hidrogràfica). Des de l'aiguabarreig amb l'esmentada riera de la Morella, cal remuntar-la per la seva llera durant uns 280 metres i l'avenc es troba uns 10 metres per damunt del tàlveg esquerre (a la dreta segons el sentit de la marxa).

Conegut per un pastor de Begues (“Tirlo”) que, des del Pla del Bruc, va indicar la situació a Lluís Muntan, tot dient-li que a la boca hi creixia un ginebró (botànicament parlant a la boca hi havia un càdec, molt semblant al ginebró, ja que els ginebrons creixen a més altitud i a Garraf no n'hi han, però es va respectar la denominació del pastor per batejar el nou avenc). Membres del GES – CMB, van portar a terme la primera exploració el febrer del 1956. (Informació facilitada per Lluís Muntan).
No és fins el 1980 que, en una sortida rutinària, membres del GERS – AE Muntanya descobreixen la Via Nico i realitzen una curiosa, si més no, topografia tridimensional. Molt més tard, el 1998, també gent del GERS poden superar l'estretor final de l'esmentada Via Nico i exploren el pou final.

1. Borràs, J. (1973).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. I . 155 pp. Barcelona.2. Ferrer, V. (2006).- Avencs de Garraf i d'Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l'autor. Barcelona.3. Garcia, JM.; García, D. (1981).- “Avenc del Ginebró” Carbonato (2): 39-41. GERS – AE Muntanya. Barcelona.4. Muntan, L. (1956).- “Avenc del Ginebró” Ciencia y Montaña. Bol. Club Muntanyenc Barcelonès.5. SIE (1980).- “Breu nota sobre les noves troballes a l'avenc del Ginebró” EspeleoSie (24): 47-50. SIE – CE Àliga. Barcelona.