Skip to main content
Espeleoworld LogoEspeleoWorld
Avenc del Giem

Avenc del Giem

Cavitat de 53 m de desnivell i 718 m de recorregut a les Muntanyes de Prades, descoberta el 1970 pel GIEM.

Febró, La • Baix Camp 718m 53m

Cavitat de 53 m de desnivell i 718 m de recorregut a les Muntanyes de Prades, descoberta el 1970 pel GIEM.

Característiques

Situació

A l'alçada del quilòmetre 22 de la carretera T-704 (Vilaplana a la Febró) i a 180 metres de la cruïlla amb la carretera TV-7092 (desviament a l'Alforja), surt una pista del costat N de la carretera que es dirigeix als avencs de la Febró, senyalitzada en tot moment per cartells indicadors. Quan arribem al coll de l'Agustens seguirem recte; la pista comença a baixar, fa un gir a la dreta i una mica més endavant gira a l'esquerra. En aquest punt hi ha una entrada que ens situa en un sender que ens apropa als avencs i coves de la Febró; les voregem i seguim endavant. En una bifurcació agafem la variant que remunta un turó i continuem fins unes roques en disposició circular amb un piló central foradat (potser d'un antic rètol). Pocs metres endavant, a l'esquerra del camí, veiem una gran fita que ens orienta entre la vegetació cap a una depressió paral·lela al cingle on s'ubica la boca de la cavitat, a uns 70 metres al SO de la Roca del Marçà. En total uns 20 o 25 minuts de camí.

Mapa

Boques

Comprova sempre les coordenades i les condicions d'accés abans de sortir.

  1. Giem. Avenc del

    Altitud: 968 m

    41.270095, 1.016898
    UTM 31T (ED 50) 333990 4570840
Descarregar totes les boques en GPX

Fotos

Avenc del Giem - Foto, Febró, La, Baix CampVeure imatge
Clic per ampliar

Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.

Imatge 1 de 7

Descripció

Morfologia

La boca és en forma de cova i es va estrenyent ràpidament fins a donar a una sala molt baixa. El recorregut total de la cavitat és de 718 metres i la màxima fondària és de -53 metres respecte la boca d'entrada.

Espeleotemes

Hi ha una sala concrecionada que dóna mitjançant dos passos estrets a una nova sala situada al mateix nivell de la boca. També hi ha una sala notablement concrecionada i una altra sala força concrecionada.

Progressió

La boca és en forma de cova i es va estrenyent ràpidament fins a donar a una sala molt baixa, on trobem el primer pou de -6 metres. A la base trobem una àmplia galeria que en dos ressalts baixa fins als -23 metres, donant a una galeria que creua perpendicularment. Al llarg d'aquesta hi trobem 4 pous que donen al pis inferior. Remuntant per la banda E d'aquesta galeria, arribem a una sala concrecionada que dóna mitjançant dos passos estrets a una nova sala situada al mateix nivell de la boca.

Situats de nou a la galeria perpendicular, si seguim per la banda O, superem uns blocs fins a trobar una nova galeria de direcció gairebé S; aquesta, de 70 metres de recorregut, dóna primer a una sala, i després a una altra sala que té una galeria inferior, en un extrem de la qual s'obre un estret pou de -8 metres, que comunica també amb el pis inferior (nº 5 de la topografia).

Al pis inferior s'hi pot accedir, a més de pel pou de -8 metres, pels 4 pous anteriorment esmentats. El situat més a l'O (nº 4 a la topografia) té -28 metres directes. El següent (nº 3) es troba just a l'encreuament de la galeria d'entrada amb la diàclasi perpendicular, i té uns ressalts entre blocs fins a donar a una vertical de -21 metres. El pou (nº 2) es troba en la mateixa galeria perpendicular, en direcció E, després de passar una gatera a mà esquerra. Aquest pou té -17 metres amb un replà a -10. El darrer pou es troba al final de la galeria per la banda E; aquest té -8 metres i ens situa en una sala plena de blocs on la cavitat continua per dos costats. Seguint en direcció S, cal davallar primer uns blocs i remuntar després una rampa fins arribar a una sala amb el terra cobert de grans blocs i el sostre pla, on hi dóna un dels pous del pis superior (nº 5); en aquesta zona els blocs són força inestables. El final d'aquesta sala dóna a un nou pis inferior, que s'hi pot arribar directament baixant un pou d'11 metres, o per una galeria de nivell intermig que també hi comunica. Aquest nou pis inferior és de grans dimensions i segueix direcció S, de primer remuntant i després tornant a baixar, fins a donar a una gatera de 30 metres de recorregut que acaba fent-se impenetrable. Abans d'entrar en aquesta gatera, es troba una galeria superior que acaba en una sala notablement concrecionada.

Situats de nou a la primera sala del pis inferior (base del pou nº 1), seguim en direcció N; la galeria es bifurca i més endavant es torna a retrobar. Les dues galeries són força incòmodes pels passos estrets al llarg del seu recorregut. Després la galeria segueix en direcció NO, fins arribar a una sala. Aquest punt és la base del pou de -28 metres (nº 4). Aquesta sala és en realitat una galeria de grans dimensions que segueix primer en direcció NE i després en direcció N. Als 10 metres hi trobem uns grans blocs; d'entre mig d'ells surt a mà dreta una galeria que puja fins a una sala, on trobem la base del pou de -17 metres del pis superior (nº 2).

Tornant a la galeria principal, seguim fins a trobar una altra sala força concrecionada. D'aquí surten diverses galeries que comuniquen entre si mitjançant una galeria de direcció NO que les enllaça. Seguint-les en direcció E, s'arriba a una sala de 15 metres de llargada amb un fort pendent. Mentre que en direcció O, trobem un pou de -8 metres, davallat el qual arribem a la màxima fondària de la cavitat a -53 metres respecte la boca d'entrada. Des d'aquest punt la galeria segueix en direcció N, fins a quedar obstruïda pel despreniment de blocs.

Història

La cavitat fou descoberta casualment l'any 1970 per membres del GIEM (Grup d'Investigacions Espeleològiques de Montblanc), quan aquest es dirigien a visitar els avencs i coves de La Febró. Aquests davallaren el primer pou i exploraren el pis superior, fent un croquis topogràfic, i també sondejaren els pous que donen al pis inferior. Posteriorment, un dels membres que participà en l'exploració, en Joan Pallisé, entrà a formar part del SIS del CE Terrassa; aquest els informà de l'existència d'aquesta cavitat, llavors la van explorar i topografiar, però la topografia no es va acabar i a més la van perdre. Alguns anys més tard, entre el desembre de 1981 i febrer de 1982 la SIS del CET hi torna de nou i fan una nova topografia.

Bio

Coleòpters:
Carabidae
Duvaliusbertae. Jeann 6-XII-1981. J. Beltran, nombrosos exemplars.
Catopidae
Antrocharidius Orcinus. Jeann 7-III-1982. J. Beltran, nombrosos exemplars.

Aràcnids:
Meta segmentata 26-XII-1981. J. Badia, 1 mascle subadult.
Tegenaria atrica 26-XII-1981. J. Badia, 1 femella.

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cavitat!

Bibliografia

  1. Beltran i Taules, Jesús; Badiella i Noguera, Eduard.(1982).-”L'Avenc del GIEM”. SIS (9):29-31. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, quarta època -juliol 1982-nº29.
  2. Cardona i Oliván, Ferran.(1990).-”El sistema mediterrani i la depressió central”. Grans Cavitats de Catalunya (segon volum):359-361. Espeleo Club de Gràcia.
  • Coordenades i fotografies extretes del blog “www.espeleobloc.com.es” post del dia 27/2/2012.

Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/