En el fons d'una dolina d'uns 3 metres de diàmetre s'obre la boca de l'avenc, que dóna accés a un pou de 35 metres de fondària, subdividit en dos trams (P.12 i P.23) per un ampli replà. A la seva base, una rampa de forta inclinació entre materials clàstics, ens porta a un petit ressalt que dóna a una cambra final amb una xemeneia terminal.
Situats
al Corral Nou, a la pista asfaltada que comunica la Plana Novella amb
Can Grau i Olivella, a la dreta surt un ampli camí que es dirigeix
cap a Can Jaques (l'amic Lluís Muntan defensa que el topònim hauria
de ser Can Jacas). Superats els primers desnivells mitjançant unes
ziga-zagues, el camí comença a planejar per la carena i en aquest
punt, a uns 20 metres a l'esquerra del camí es troba la boca de
l'avenc.
La
primera exploració va ser portada a terme per N. Font i Sagué el
dia 13 d'agost del 1898, malgrat que a l'haver baixat més de mig pou
va trobar-se mancat d'aire i va haver d'abandonar el descens.
Han de
passar vint-i-sis anys perquè l'avenc torni a ser visitat. El 7
d'agost del 1924 és l'objectiu del grup capitanejat per Amat i
Carreras que, coneixent l'experiència d'en Font, pren totes les
precaucions i aconsegueix explorar-lo totalment. Dedueix que la
presència d'anhídrid carbònic és deguda a la presència de
multitud de cadàvers de diferents animals. Cal dir que aquest avenc,
fins no fa gaire temps, era lloc preferent per llençar tota mena
d'animals morts de les masies properes.
No
sabem si aquest mal costum encara continua, però sí és cert que en
els últims anys s'ha detectat algun problema d'hipòxia.
Copyright © Espeleoworld 2022.