La
boca allargassada permet davallar per un pou de 5 metres tot
desgrimpant per les seves llises parets. En el seu fons, i en
direcció S, una gatera molt incòmoda per entrar-hi porta a una
saleta final en pendent, on amb prou feina hi caben dues persones i
on s'assoleix el punt de màxima fondària (- 6 m.).
Estructurat
sobre una diàclasi N69E-S69O. En el pou d'entrada s'observen algunes
clares formes d'erosió, encara que la cavitat resta sotmesa a un
procés de sedimentació que gairebé obtura el pou d'entrada.
Des
de l'Alzina del Sal·lari (km. 11 de la carretera de Terrassa a
Talamanca) cal enfilar el carrer que va cap a Castellsapera. Un cop
arribats al Coll de Tres Creus, cal prendre a la dreta un petit camí
que careneja. Uns 40 metres més endavant, a la dreta i en un repeu
de roca entre alzines, es troba la boca de l'avenc.
Coordenades
molt aproximades.
Molt
a la vora hi ha un petit forat, gairebé sense importància, que hom
anomena Avenc II del Coll de Tres Creus i que, de moment, hem decidit
no catalogar.
Tot pensant que aquell petit forat de poc més de 2 metres de fons i situat vora el Coll de Tres Creus, podia ser l'anomenat Avenc de Tres Creus a la Guia monogràfica de Sant Llorenç (CET, 1935) i del que no se'n tenia cap notícia, va fer que, a principi del 1984, de primer membres de la SIS i després del GES Terrassa, es posessin a buidar els sediments que tapaven el petit pou d'entrada, fins aconseguir arribar al punt final. Constatant però, que de cap de les maneres podia ser l'esmentat Avenc de Tres Creus i que molt possiblement aquest sigui el que molts anys després es va batejar com Avenc del Picarol ??.
Copyright © Espeleoworld 2022.