Avenc del Club

En un petit embut s'obre la petita boca de l'avenc que comunica amb un pou que baixa fins a la cota – 9 on hi ha una rampa en fort pendent que, en el seu extrem, s'inicia un nou pou fins a 47 metres de profunditat, trobant a – 40 un replà. Al fons d'aquest primer pou, en un dels costats, es troba una obertura per passar i baixar a una petita galeria on, també en un dels costats, hi ha el Laminador, que comunica amb el segon pou.
El Laminador és un pas bastant estret que primer és horitzontal i comunica amb una diàclasi vertical on als pocs metres avall s'eixampla i es va a sortir al segon pou (Pou GETIM) que baixa 30 metres, amb petits replans a – 62, - 70 i - 76. Al seu fons, cota – 81, es segueix per una galeria paral·lela a la direcció de la diàclasi del pou i, per un fort pendent s'arriba a un petit pou de 5 metres on s'assoleix el punt de màxima fondària.
Tornant al pou d'entrada, a la cota – 30, quan tot just s'eixampla, es troba l'anomenada Via Pèndol. S'arriba a un replà bastant gran, on en un dels costats podem observar uns grans processos litogènics, aquí la diàclasi segueix endins i, després de passar un pas baix, o superar-ho per sobre, trobem un curt pou de 5 metres, després en segueixen tres més, dels quals excepte l'últim que és més ample, es poden superar en oposició. Al fons s'arriba al final d'aquesta via, a 50 metres de profunditat, més o menys la mateixa cota que el pou d'entrada. Una vegada dalt d'aquest tres pous, abans de passar el pas baix, es pot continuar remuntant la diàclasi en oposició, fins arribar a una petita sala bellament decorada pels processos litogènics, situant-se en la cota – 15 respecte a la boca de l'avenc.

A les antigues feixes de Can Pobla. Pocs metres per sota la pista de Can Robert a Can Pobla, poc abans de sortir a la clariana on s'inicia la capçalera de la Canal de les Bruixes i, que uns metres més endavant s'arriba a la bifurcació de la pista de Can Pobla. Senyalitzat i fàcil de localitzar.

Descobert per Josep Mª Cuadras el novembre de l'any 1906 en veure que el seu gos gratava en un cau i després d'aixecar una pedra va aparèixer la boca de l'avenc. Assabentats els membres del recent creat Club Muntanyenc, van organitzar la primera exploració de la cavitat que es va portar a terme el dia 11 de setembre de 1907, batejant la cavitat en honor al seu club. Van baixar fins el fons del primer pou en Josep Colomines i en Josep Maria Có de Triola, els quals detectaren manca d'oxigen en el darrer tram de l'avenc.
L'any 1911 va ser visitat per membres del Centre Excursionista de Terrassa i el 1922 van organitzar una altra exploració amb finalitats biospeleològiques.
El 23 de febrer de 1964, components del Grup Espeleològic Terra i Mar (Sabadell) van forçar un pas estret al fons conegut de l'avenc i superant l'anomenat Laminador, baixen el Pou GETIM i arriben al fons actual de la cavitat. L'emoció del descobriment els va fer magnificar la descoberta i el fons del pou el van batejar com “Sala Ciutat de Sabadell” i a la topografia van estimar que la fondària total era de 115 metres.

1. Cardona, F. (1990).-Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.
2. Colomines, J. (1909).- “L'Avenc del Club de Sant Llorenç del Munt” Sota Terra (I): 99-116. Club Muntanyenc. Barcelona.
3. GES-CMB (1974).-Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.
4. GETIM (1968).- “Activitats GETIM (Grup Espeleològic Terra i Mar de Sabadell)” Espeleòleg (7): 239-241. ERE del CEC. Barcelona.
5. Noguera, M. (1975).- “Avenc del Club” Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (1): 15-19. CE Terrassa.
6. Vives i Jorba, Salvador.(1972).-”Topografies subterrànies al C.E. de Terrassa”. 2º Simposium de Metodologia Espeleològica. VI-f (1-6). SIE-CEA.