Avenc del Bosc

El pou, de 20 metres de fondària, és un tub rodó de 2 metres de diàmetre en els seus primers 10 metres. D’aquí, s’obre una bonica sala aèria de 7 metres de diàmetre on el seu sòl, és la cota final de l’avenc.
Remuntant un parell de metres, arribem a un replanell que ens porta a una sèrie de saletes laterals molt concrecionades i força mullades.
No es disposa de topografia. Fitxa a revisar.

Uns dos quilòmetres abans d'arribar a Alfara de Carles, per la carretera TV 3422, surt a l'esquerra una pista que porta al mas de la Canaleta. Des d'aquí, ja a peu, s'ha d'anar fins al mas de l'Ereta i seguir la sendera que en fort desnivell puja cap al Cap de la Serra.
Al bell mig d'un paisatge gairebé sense arbres, es distingeix un auró (Acer campestre) adossat contra la paret. Aquí es troba la Cova del Bosc. En línia a la cova i prop del cingle de la Canal de l'Ós, es troba la boca de l'avenc de difícil localització.
Situació molt precària i coordenades que tan sols indiquen la zona on ha de trobar-se la cavitat.

Segons ens comenta l'amic Oleguer Escolà, cap a l'any 1974 un grup de membres de l'ERE – CEC (O. Escolà, R. Sitjà, M. Ubach, ...) van estar a Alfara i van explorar i topografiar la cova del Bosc i un avenc proper que van batejar com avenc del Bosc. Malauradament, la topografia va anar (si és que s'arribà a dibuixar) a una carpeta perduda i l'exploració va restar totalment en l'oblit.
Al novembre del 2014, Eliseo (el dels bous) indica a membres de l'EC Tortosa la situació de la cova del Bosc i la d'un avenc proper. Malgrat les condicions climatològiques d'aquell dia aconsegueixen trobar les dues cavitats, tot veient que l'avenc havia estat explorat ja que a la boca hi havien uns vells spits. (el 1974 els de l'ERE no van fer servir spits). Sembla que podria ser un avenc explorat els anys 1990's per dos antics membres del seu mateix club i que gairebé no hi havien referències.
A primers de gener del 2015 tornen i l'exploren. En un primer moment l'anomenen Avenc sense nom. A l'espera de tenir dades més precises, el cataloguem amb la voluntat que no es perdin les poques referències conegudes.