Avenc de Sant Urbà

El pou d'accés de 23 metres, té un descens força desagradable per la gran quantitat de restes d'animals morts llençats pels pastors. Arribats al fons es troba un con d'enderrocs pel costat contrari a la rampa dels bens morts, aquesta es fa impracticable al cap de pocs metres. Baixant la rampa dels bens, en forma de diàclasi subdividida en diferents nivells separats per blocs encastats, cal anar baixant entre blocs fins que la galeria s'estreny fent-se impracticable.

Venint des de Les Avellanes, a l'entrada del poble de Santa Linya, agafarem el carrer de l'esquerra, als 200 metres s'acaba l'asfalt, seguirem la pista durant 500 metres i agafarem la pista de l'esquerra que es dirigeix cap a Sant Urbà, uns 300 metres abans d'arribar a la depressió de Sant Urbà, la pista fa una brusca corba davant d'un prat. Travessant el prat s'arriba a un buit en la vegetació de la vorera oposada (dades de 1984) aquí trobarem una fita força visible, des del seu extrem NE i just passar la capçalera d'un barranc, cal continuar en direcció N seguint les fites que menen a la cavitat, aquesta es troba en una petita plataforma, a frec del cingle que tomba vers el barranc de Salt.
Coordenades aproximades sense massa fiabilitat.

La primera exploració l'efectua el GELL cap a l'any 1975, però se li perd la pista, i no és retroba fins l'any 1984 en que un veí de Santa Linya acompanya a alguns membres del GELL fins la cavitat. La informació d'aquesta cavitat ens arriba a través del mateix GELL l'any 1984 en aparèixer citat en el llibre El Montsec i muntanyes veïnes, però li donen una fondària de 80 metres en un únic pou i el situen a tocar de la pista. El mateix any 1984 a la revista Grallera 1, els mateixos autors donen una nova descripció i una nova situació, que tampoc es correspon amb les coordenades geogràfiques que faciliten, ja que aquestes la situen dins de la depressió de Sant Urbà, quan sembla ser que no és així. Sembla que la cavitat era coneguda pels pastors de la zona , que la utilitzaven per desempallegar-se dels animals morts.

1. Gàzquez i Pons, Josep Lluis, (1995).-”Catàleg Espeleològic de la Noguera” Grallera (3-4):1-90. GE Lleidatà. Lleida.

2. Cortés i Ribelles, Manuel.(1984).-El Montsec i muntanyes veïnes. pp:1-375.CE Lleida.

3. GELL. (1984).-”Fitxer de cavitats”. Grallera (1):45-61.GELL – CE Lleida.