Avenc de Sant Marçal

La petita boca d'entrada dóna accés a un primer pou de 8 metres, el qual se va eixamplant a mida que baixa. En u n extrem de la base, s'inicia una tortuosa galeria que en curtes rampes i algun ressalt  ens situa en un pou d'11 metres que acaba en un cul de sac. A la meitat d'aquest pou hem d'accedir a una finestra que ens situa en una galeria en rampa de curt recorregut i un pouet final de poc més de 5 metres.
Una nova vertical de 14 metres ens permet accedir a una sala de certes dimensions a la cota -45,7 m. De no aturar-nos a la sala, el pou segueix altres 54 metres, on s'assoleix la màxima fondària d'aquesta via. Uns 17 metres abans d'arribar al fons, a la paret SE del pou mitjançant una petita finestra es pot accedir a un pouet lateral de 9 metres de desnivell.
Situats de nou a la sala a -45,7 m al costat de la paret NW i entre blocs trobem dues obertures que donen pas a un únic pou, aquest de 56,7 m. Als pocs metres del descens, una finestra comunica amb el pou de l'altra via i una mica més avall es pot accedir a un petit conducte lateral que torna a comunicar amb aquest pou.  Abans d'arribar al fons, cal desplaçar-se vers la paret N la qual ha anat guanyant amplada, per tal d'accedir a un petit replà situat entre el pou principal i un de nou de 15 metres, aquest  pou comunica mitjançant una forta rampa amb el darrer pou de 8 metres de fondària, on s'assoleixen els -121 metres.

Quan entrem a Olesa de Bonesvalls trobem l'edifici de l'ajuntament, cal agafar el carrer de la dreta que puja fins els dipòsits d'aigua, d'aquí surt una pista (camí de Can Prunera) la qual seguirem fins a trobar el Fondo de Matabous. Seguirem pel camí de la dreta que va paral·lel al fondo fins arribar a una altra riera, uns metres abans d'arribar a aquesta hi ha un corriol a la dreta que en poc més de 50 metres ens porta fins la cavitat.

Localitzada per l'E.I.E.-PCB el 1970, però no se li donà massa importància i no s'explora fins el 1971. El 1972 es publica una topografia a les Comunicacions del 2º Simposium de Metodologia Espeleològica, on se li atribuïen -128 metres. Algun temps més tard algú va obstruir la boca amb grans blocs i va haver que desobstruir-ho de nou. El 1983 Toni Asensio realitza una escalada a la Sala del Repòs (-45m), pujant un pou fins a la cota -20. Aquesta exploració queda en el més absolut oblit, fins que el novembre del 2009 membres de l'Espeleo Grup Santfeliuenc realitzen la mateixa escalada, trobant restes del material utilitzat en l'exploració de l'any 1983, també procedeixen a fer la topografia d'aquest tram.

1. Cardona Oliván, F. (1990).-“El Sistema Mediterrani i la Depressió Central” Grans Cavitats de Catalunya (II):300-310. EC Gràcia. Barcelona.
2. SIE-CEA (1980).-“Alguns fenòmens subterranis propers a Oleseta”.Espeleosie (24):9-28. SIE- CE Àliga. Barcelona.
3. Rubinat Aumedes, F. (1988).-“Catàleg Espeleològic del massís de Garraf. Unitat septentrional. Sector 12” Espeleosie (30):13-68. SIE CE Àliga. Barcelona.
4. Rubinat Aumedes, F. (2004).-“Catàleg Espeleològic del Massís de l'Ordal”. Espeleosie  (Monogràfic):1-117. SIE-CE Àliga. Barcelona.

Nota de Francesc Rodríguez publicada a Espeleobloc el  18 de març del 2010.