Avenc de Sant Cristòfol

La boca de 4x1'5 metres està bloquejada per blocs encaixats, deixant una obertura en la part inferior per on s'accedeix. Consta d'un pou de 74 metres amb petits replans a -12 metres, a -45 metres i a -51 metres, trobant a -27 metres uns pous laterals impracticables. A -74 metres s'obre un darrer pou més estret de 10 metres de fondària.

Cal pujar per la carretera que des del Campgràs porta a les instal·lacions radioelèctriques i concretament a la de la cota 591 (on hi ha l'edificació amb la “bola”). A l'última corba a l'esquerra, abans d'arribar a la porta d'accés, cal anar en direcció N10W primer pel pla on deixarem a l'esquerra l'avenc dels Tres i una mica més endavant ens trobarem l'avenc de la Discòrdia, un cop passat aquest comencem a davallar el vessant seguint unes fites que marcaven un corriol, avui desaparegut entre la vegetació, durant uns 200 metres. Un cop arribats a la riera, la boca de la cavitat es troba a uns cinc metres per sobre de la llera en el seu marge esquerre.

Descobert pel rector de Begues, Mn. Nicolau, en una de les seves excursions pels relleus de Garraf. Va acompanyar Rafael Amat i Carreras i els seus companys el dia 20 de juliol del 1925, que van procedir a fer la primera exploració. En la mateixa hi va participar el mateix rector i com a descobridor va batejar la cavitat amb el nom del patró de Begues, encara que sembla que el nom complet seria avenc de Sant Cristòfol dels Beguetans. Van calcular que l'avenc arribava als 105 metres de fondària i mai més se'n va saber res més. Com que la tercera part de 'Sota el massís de Garraf' va quedar pràcticament inèdita fins el 1972 que es va publicar a la revista Espeleòleg, pràcticament ningú tenia notícia sobre la cavitat.
No és fins 30 anys més tard que, membres del GES-CMB (L. Muntan i JM. Anglada) contacten amb Rafael Amat i aconsegueixen copiar el mecanoscrit de la seva darrera campanya al Garraf que, curiosament, presenta algunes variacions en el text respecte a la que anys més tard va entregar per publicar a Espeleòleg.
Amb les minses referències que hi ha en el text sobre la situació de l'avenc, (“en direcció a Sitges i prop del de Jacques i el Campgràs”, que per cert no surt a la memòria publicada), tres membres del GES – CMB: Eduard Auqué, Àngel Anglada i Lluís Muntan decideixen anar a la seva recerca i aconsegueixen explorar-lo el calorós 25 de juliol del 1957.
Alguns mesos més tard, possiblement ja el 1958, membres de la SES - CE Puigmal, acompanyats pel Quico del Mas Roig de Begues (en realitat es diu Josep), el tornen a explorar i tot pensant que es tractava d'un nou avenc el van rebatejar com avenc del Cisco (en honor al seu acompanyant). Durant l'exploració, la caiguda d'una pedra va amputar una part d'un dit de la mà a l'Emili Sabaté.

1. Amat i Carreras, R. (1972).- 'Sota el massís de Garraf - III' Espeleòleg (16): 787-801. ERE - CEC. Barcelona.
2. Escolà, O.; Raventós, J.A. (1967): 'Fitxes de cavitats, Avenc de Sant Cristòfol' Espeleòleg (2): 51-52. ERE – CE Catalunya.

3. Borràs, J. (1973).-Catálogo Espeleológico del Macizo de Garraf (I):1-156.Barcelona.

• Foto boca i apunts històrics facilitats per Lluís Muntan (GES – CMB)

• Fotos “JNC” facilitades per Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès)