Avenc de Roca d'abella

La boca, en forma d’avenc, presenta un primer pou aeri d’uns 6 metres, si bé quasi al seu inici surt una galeria lateral poc explorada i que no apareix a la topografia. Un cop situats a la base del primer pou la sala presenta unes dimensions de 5x2,5 metres, trobant la continuació per una gatera entre blocs cap a una saleta paral·lela a l’anterior de 3x2 metres, on hi veiem la llum que entra entremig dels blocs del sostre, essent la segona entrada que indica l’alçat de la topografia.
Des d’aquesta saleta i per un petit corredor trobem un ressalt d’uns 3 metres entre blocs, que ens situen a dues saletes superposades de poca alçada, les quals devien servir d’habitacle als avantpassats, ja que són perceptibles unes marques ennegrides de fum al sostre. A l’extrem oposat a l’entrada, un cop baixat aquest ressalt, hi trobem un pou vertical de 3 metres que mena a la galeria més característica de la cavitat, si bé podem evitar instal·lar el pou arrossegant-nos per sota els blocs del fons de la sala i un cop passat ens situem sobre uns grans blocs situats a la galeria principal de la cavitat formant un pendent de 45º, amb una galeria que va guanyant alçària entre blocs fins assolir un desnivell vertical de 13 metres amb una planta de 17x2 metres amb una alçada considerable (de 10 a 12 metres). Gairebé al capdavall de la mateixa, al costat dret, hi ha un pas estret entre blocs que ens permet passar a un parell de saletes inferiors, fins arribar al darrer pou vertical de 6 metres en forma de diàclasi de 1 metre d’amplada que ens deixa al fons de la cavitat, on sempre hi ha una presència d’aigua pel·licular a les parets i algunes formacions parietals. Les galeries inferiors de la cavitat aconsegueixen una morfologia amb major personalitat que les caòtiques parts superiors de blocs.
Segons ens comenta l'amic Joan Pallisé, cal observar que en una de les darreres visites a la cavitat es va localitzar, a poc més de 10 metres per sobre la boca, un altre forat pel que surt un fort corrent d'aire i per on han pogut baixar un pou i un parell de ressalts fins a un punt molt estret que no han pogut superar de moment, però que podria comunicar amb la sala inferior de l'avenc.
A l'única topografia coneguda (alçat) consta que el recorregut en planta és de 103 metres, al qual hauríem de sumar els trams verticals.

A menys d’un quilòmetre del poble de Farena, al vessant esquerre del riu Brugent, dins una canal a pocs metres de dalt d’un turó. Malgrat la proximitat del poble és de difícil localització per la manca de camí.
Al darrer revolt abans d’arribar a Farena agafarem una pista que surt a l’esquerra i va cap al molí del Fort i la piscifactoria. Deixarem a banda i banda uns xalets isolats i just abans que la pista comenci a baixar ens decantem planejant pel vessant esquerre, deixant davant al fons la Vall del Brugent, travessant enmig d’una pineda i antics marges de pedra seca. Seguirem per dalt del turó fins sobrepassar una segona gran cinglera que veurem davant, a l’altra banda del riu, coneguda com Roca Monera (Munera en alguns mapes i Molnera segons el mapa de l'ICGC). Aviat apareixerà un aflorament calcari i seguirem endavant començant a baixar fins a trobar, a la nostra dreta, un doble turó cap on ens dirigirem passant entremig i trobant primer una boca superior en forma de pou per on normalment hi surt aire i uns metres més avall, abocada cap al barranc hi ha l’entrada de l’avenc.

La primera referència de la cavitat la tenim al catàleg de l’any 1927 de cavitats del riu Brugent fet per J. Iglésies que considerà que el nom li venia d’una cinglera que hi ha a la vora (Roca Bellera) a causa d’unes arnes que en algun temps s'hi formaven. Altres experts en toponímia com R. Amigó, assenyalen l'antiguitat del mot Abellera com si es tractes d’una roca plena de forats que fes pensar en una bresca. Iglésies amb altres companys la van explorar i fa una descripció amb prou detall al considerar-la com molt important, localitzant-hi ceràmica prehistòrica.
No tenim notícies fins que el 1950 o 1951 Salvador Vilaseca, que ja esmenta com el capellà de Farena l'havia visitat, efectua una excavació traient restes prehistòriques (ceràmica i ossos humans) que semblen correspondre a un període indeterminat entre el neolític i el bronze.
Més o menys per aquell mateix temps, el setembre del 1951, el Dr. Francesc Español junt amb altres companys la visiten en el decurs dels seus treballs de recol·lecció de fauna cavernícola.
No és fins a meitat dels anys 1960's que torna a ser localitzada per membres de l'incipient GIEM (Montblanc) però que no l'exploren fins molts anys més tard. En una d'aquestes visites acompanyen a amics de la SIS – CE Terrassa, els quals el maig del 1978 realitzen la primera i única topografia coneguda (únicament un alçat sense planta).
En els darrers anys s'ha tornat a visitar vàries vegades, especialment a la recerca de fauna. Ens comenta l'amic Pallisé que tenen feta la planta, pendent de passar en net.

1. Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (l'Alt Camp, la Conca de Barberà,el Baix Penedès i el Tarragonès):246 pp. Ed. Poliglota. Barcelona.

2. Español, F. (1952).- “Coleópteros cavernícolas del macizo de la Mussara”. Speleon III(4): 199-203. Universidad de Oviedo.

3. Iglésies, J. (1927).- “Catalogació de coves i avencs de la vall del riu Brugent”. Revista del Centre de Lectura de Reus (173): 212-226. Reus

• Actualització de dades, coordenades i fotografies facilitades per Joan Pallisé (Montblanc)

• Topografia original facilitada per Salvador Vives (SIS - CET)