Avenc de Puigmoltó

Boca de forma irregular, d'uns 2 metres de diàmetre. Pou de 25,6 metres que es va eixamplant progressivament fins a – 18, on comença a reduïr de nou les seves dimensions.
A l'extrem S de la planta sembla existir un petit engolidor i directament damunt aquest s'alça una xemeneia per la que es pot ascendir 13 metres. A – 21 m. i a la paret O hi ha també una petita sala lateral.
Enclavat en una dolina, avui en dia ampliament degradada per l'erosió epigea, com moltes altres que s'observen en els plans careners de la serra de la Guàrdia. Estructurat en una solució de continuïtat N – S, llevat de dues cavitats laterals que ho estan sobre individuals E – O. Cavitat de tipus fusiforme originada per l'acció de l'aigua col·lectada per la dolina original. Procés litogènic posterior i molt intens que emmascara totalment la morfologia primitiva.
Sembla, no fa molt de temps (dades 1974), es va produir un moviment de la roca a la part inferior de la paret E, possiblement degut a fenòmens de descompresió.

Davant de Can Puigmoltó surt l'ampli camí  (tancat al pas de vehicles) que porta a coll Sostrell, un cop superats els primers pendents i quan comença a planejar abans d'arribar a la carena de la serra de la Guàrdia, surt a la dreta un altre camí ben marcat que es dirigeix cap un pi aïllat (2009), al costat del qual es troba l'avenc.

La primera exploració la va portar a terme Mn. Norbert Font i Sagué el dia 20 de juliol del 1898.

Toponímia: Al llibre Begues, de Conxita Solans i M.Rosa Bondia (Cossetània Edicions), donen constància que el nom correcte de Puigmoltó hauria de ser Puigvoltor i en lloc de coll Sostrell, el topònim correcte seria coll Sustrell, procedent d'una contracció d'ullastrell = ullastre petit. (Nota facilitada per Lluís Muntan)

1. Amat i Carreras, R. (1925).- “Sota el massís de Garraf. Campanya del 1924” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 35 (363-364): 233-267. CEC. Barcelona.
2. Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III. 207 pp. Barcelona.
3. Font i Sagué, N.899).- “Excursió espeleologica a la Baronia d'Aramprunyà” Butll. CEC 9 (57): 233-252; (58): 257-278. CE Catalunya. Barcelona.   
4. Martinez, A. ; Romero, M.(1974).- “Sobre algunes cavitats de la serra de la Guàrdia  (Garraf)”. Espeleòleg (20): 1077-1096. ERE – CEC. Barcelona.
5. Montoriol, J. (1964).- “Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del Polje de Begues (Macizo de Garraf, Barcelona)” Speleon Tomo XV (1-4): 3-38. Universidad de Oviedo.

• fotos 'JNC' facilitades per Jordi Navarro, (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).