Espeleo World

Avenc de les Portes

Avenc de 23 metres de fondària a Vallirana


Es tracta d'un gran enfonsament de parets verticals i forma el·líptica, la boca té 33x22 metres i el desnivell entre el llavi superior i l'inferior és de 13 metres, a l'interior s'observen alguns despreniments a la part superior, el sòl està cobert de blocs i d'una frondosa vegetació.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Vallirana
  • Comarca: Baix Llobregat
  • Unitat: Ordal, muntanyes de l'
  • Recorregut: 47 metres
  • Desnivell: 23 metres
  • Granunitat: Serralada Litoral
  • Litologia: Dolomies
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:56

Situació


Des de la caseta que està situada en el poliè de Can Muntaner al Pla d'Ardenya, seguirem cap el nord per la pista que discorre paral·lela a la pedrera fins que aquesta fa un revolt a l'esquerra de 180º per dirigir-se a les instal·lacions de la pedrera, al començament del revolt a ma dreta, surt un sender que en uns quinze metres passa per la boca de l'avenc Pomar, seguirem el camí que està senyalitzat amb pintura lila (dades de 2010), aquest davalla fins trobar un camí més ample que ens ve per l'esquerra, aquí el camí fa un fals pla per tot seguit girar una mica a l'esquerra iniciant un fort pendent en menys de 100 metres, trobarem un corriol a la dreta que en poc més de 100 metres ens durà fins la cavitat.
També s'hi pot anar des de les Casetes en que el recorregut és mes curt, però per contra hi ha la dificultat de trobar el punt d'accés al camí. Aquest es troba a la banda esquerra del carrer de la Cerdanya entre Les Casetes i la Pedrera.

Història


Explorat per Norbert Font i Sagué el 26 d'agost de 1898.

Topos

Media

Biblio

  1. Font i Sagué, Norbert. (1897).-”Sota Terra. Preliminars per una excursió espeleològica”. Butlletí del CEC (28): 153-158. CEC. Barcelona.
  1. Font i Sagué, Norbert. (1898).-”Un descobriment Espeleològich (teoria de la Font d'Armena)”. Butlletí del CEC (45): 237-248 (46): 265-276. CEC. Barcelona.
  1. Lloret Prieto, Jordi.(1982).-”Catàleg Espeleològic del Massís de Garraf. Unitat Septentrional. Pla d'Ardenya TOMO II” GOURS (9):7-101. GEFOMA. Barcelona.