Avenc de les Penyes del Fuster

Un cop travessada la boca es penetra en un pou irregular i de configuració cilíndrica en el seu darrer tram, tot arribant a 9 metres de profunditat. A la meitat d'aquest pou s'uneix lateralment una diàclasi que baixa 3 metres per sota del pou inicial. La seva base, coberta per blocs, presenta una lleugera inclinació cap al SO i acaba en un nou pouet de poc més de 1,5 metres on s'acaba l'avenc.
Probablement la cavitat obeeix al mateix mecanisme genètic que està afectant el petit cingle, la fracturació i la descompressió generada per la riera acabarà d'aïllar-ne un fragment rocós i finalment la destrucció de l'agulla i l'avenc.

Sortint de l'Hospital d'Olesa per la pista que porta a Can Grau, un cop passat el petit barri de la Figuera, la pista segueix la riera de Begues i un cop la travessa, una mica més endavant fa un revolt. A la dreta es troben les Penyes del Fuster.
La cavitat es situa just al capdamunt d'un penyal, en el lloc anomenat Penyes del Fuster, al marge dret de la riera de Begues i a uns 20 metres per damunt de la llera.
La verticalitat del terreny, tot cercant un accés més accessible, recomana fer un rodeig, retrocedint aigües amunt per remuntar, tot enfilant-se pel relleu del vessant dret, fins situar-nos a la verticalitat de les penyes, i accedir-hi baixant per arribar fins el cim del monòlit, on just a la seva esquerra s'obre la boca de la cavitat.
Per pocs metres i al trobar-se al vessant dret de la riera de Begues, deixa de pertànyer a la unitat Garraf tradicional, on havia estat catalogat fins ara.

La primera exploració de la que tenim constància fou la realitzada el 10 d'octubre del 1971 per membres del GIE – CE Gràcia, tot batejant-lo com Avenc de les Mosques.
Durant les moltes sortides que durant el 1973 va portar a terme per la zona d'Olesa de Bonesvalls la SIE – CE Àliga, el 2 de desembre del 1973 un veí d'Olesa va acompanyar dos membres d'aquest grup a la boca de l'avenc, tot dient-los que la poca gent que el coneixia ho feia com Avenc de les Penyes del Fuster. L'exploren i topografien, però la topografia no es va a arribar a passar mai en net.
Poc temps després, el febrer del 1974, membres del GES – CMB el tornen a explorar i topografiar amb l'objectiu d'incloure'l en l'últim volum del catàleg de Garraf. Incomprensiblement, Borràs el confon amb l'avenc explorat per Faura i Sans el 1910 vora el coll d'Ordal, avui dia desaparegut pel nou traçat de la carretera, i el cataloga com Avenc d'en Parellada, potser per la relativa proximitat d'un mas, Can Parellada, proper a Olesa.

1. Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III . 207 pp. Barcelona.

• Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 28 de maig 2012)