Avenc de les Garses

Espectacular dolina de 50 metres de diàmetre i uns 7 metres de desnivell. En el seu fons trobem la boca de la cavitat, al llarg d'un estret conducte on s'hi han efectuat tres desobstruccions, ens situa aproximadament a la cota -15 metres, on cal efectuar una grimpada de +4 metres per accedir a un pou de -13 metres, a la seva base que va caldre desobstruir, trobem l'accés a un pou de -57 metres, el qual ens situa a la cota de -80 metres. A la seva base trobem dos continuacions, un pou que acaba als -4 metres, i un altre pou de -18 metres que ens situen a la sala de l'Espera, en aquest punt s'inicien dues continuacions, en ambdues vies va esser necessari la seva desobstrucció.
La via Pau Balard continua per un pou d'uns -23 metres, a la base i per una gatera s'accedeix a la meitat d'un pou, a la base d'aquest trobem el final d'aquesta via de -139 metres de fondària.
Des de la sala de l'Espera, si seguim per la via de les Garses, davallarem -49 metres per un seguit d'estrets pous, travessant un punt que va caldre desobstruir, fins arribar a la cota final situada a -146 metres de fondària.
Segons els exploradors, aquesta cavitat des de la cota -11 metres fins la cota final a -146 metres, es tracta d'un sol pou de -135 metres denominat Pou Félix Alabart, el qual es troba obstruït en diversos punts. Aquest pou presenta així mateix dues parts diferenciades, la part superior estaria formada per un pou de -86 metres, fins la Sala de l'Espera, i la segona part comprendria des d'aquesta sala fins el final, que seria un pou de -49 metres.

En el serrat de la Morella. Cal pujar per la carretera que des del Campgràs porta a les instal·lacions radioelèctriques i concretament a la de la cota 591 (on hi ha l’edificació amb la “bola”). En el seu cim, a l'O de la instal·lació del radar i a tocar del reixat, ja es pot observar la gran dolina on es troba la cavitat.

Gran dolina coneguda de sempre pels espeleòlegs. Els treballs de desobstrucció en el seu fons van donar lloc a les petites cavitats que, per primer cop, van citar com Avenc de les Garses els membres del GE Talaia l'any 1970.
Fins fa poc estava catalogat com una petita cavitat de 3 metres de fondària però, com a resultat de la revisió d'alguns avencs del Garraf per part de l'ECG i el GEB, membres de l'espeleoclub de Gràcia van arribar a la cota -5,6 metres, on un bloc impedia la continuació.
Posteriorment, dues desobstruccions més per part de l'ECG van portar a la cota -100 m. A partir d'aquest punt i fins arribar a la cota actual de -146 metres, també entren a col·laborar-hi membres de l'EGAN.
Actualment, l'avenc de les Garses està instal·lat amb “multi-monti” recuperables i és demana a tots els espeleòlegs interessats en anar-hi, que no ho facin fins que es doni per acabada l'exploració. A més, és recomanable anar-hi equipat amb un detector d'oxigen ja que pot haver-hi hipòxia.

1. Ferrer, J. (1971).- “Garraf-70”. Soterrània (2): 4-12. GET de l'Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú.

• Dades, topografia i fotos interiors extretes del blog “Som de l'EGAN”, post del dia 06-10-2016 (espeleogrupanoia.blogspot.com.es)
• Altres dades, coordenades i fotos exteriors: Arxiu ERE – CEC