Avenc de les Fonts del Ritort

Dins d'un embut d'uns 8 metres de diàmetre, originat per una dolina d'enfonsament (sembla que recent) s'accedeix a un únic pou de 12 metres de desnivell (des del llavi inferior), normalment ruixat i amb el fons totalment curullat pels materials que es desprenen pel desmantellament de la dolina exterior. Els primers metres de descens són un tant subverticals i de parets molt terroses que s'esllavissen. Aquest efecte ha fet que el pou hagi perdut uns 8 metres de fondària respecte a la primera exploració (2011). No seria estrany que en un temps relativament curt la cavitat resti totalment curullada.
Tot el relleu d'aquest sector està recobert d'un potent sòl, i aquests materials terrígens ens amaguen les roques subjacents. Segons veiem en el mapa geològic del ICGC a 1:50.000 del sector, la cavitat es troba en materials paleozoics, en un conjunt de roques metamòrfiques del Cambroordovicià, (calcàries, dolomies i marbres), en proximitat als esquists i unes fàcies de contacte skam.

Des del poble de Molló cal seguir la carretera C-38 en direcció al Coll d'Ares i en el km 19,700 s'ha de prendre a l'esquerra el desviament que porta a Espinavell. Poc abans d'arribar surt a l'esquerra una pista que remunta el Ritort i aviat el deixa per pujar pel torrent de la Casassa. Un cop s'arriba a la Collada Fonda (magnífic mirador sobre la vall del Ritort i des d'on es pot observar l'enfonsament de l'avenc), cal seguir per un sender que planeja en direcció NE fins a situar-se per damunt de la cavitat i des d'aquest punt començar la davallada. Tot el perímetre de la dolina es troba encerclat per una tanca de filferro per evitar la caiguda d'animals.

La primera notícia de la cavitat la proporciona Jaume Serrate, un dels fundadors de la SIS – CET que el dia 1 de maig del 2011 localitza la cavitat i tot seguit dóna avís a Salvador Vives. Al diumenge següent, membres de la SIS fan un primer intent de descens però porten poca corda i no arriben al fons. La setmana següent hi tornen i completen l'exploració. Li atorguen una fondària de 24 metres (des del llavi superior) i al fons hi ha un petit conducte per on s'escola l'aigua.
Cinc anys més tard, components de l'Entente Spéléologique du Roussillon, tenen informació sobre la presència de la dolina i el dia 11 de setembre del 2016 pugen a donar una ullada. L'exploren i calculen que la fondària màxima arriba als 15 metres. La denominen Doline du Costabonne.
Poc temps després, el 27 d'octubre del 2016, membres del grup de l'espeleodijous tornen a visitar l'avenc i aixequen una nova topografia. En aquell moment el pou té 12 metres de fondària i es constata el rebliment que ha sofert el fons del pou.