Avenc de la Roca del Migdia Nº1

Una estreta esquerda vertical de direcció NO-SE amb dues entrades i una llargada d'uns 40 metres fins fer-se totalment impenetrable i una amplada màxima d'un metre, permet davallar fins a -54 metres des de l'entrada superior, la qual queda amagada sota un Pi que creix a la boca, al costat NO d'aquesta s'obre un altra boca més petita i a tocar de cingle se'n obre una altra en forma de cova, oberta 14 metres més avall, que després d'un ressalt de -4 metres assoleix una galeria descendent estreta, per posteriorment remuntar fins a -22 metres, punt on comença la veritable profunditat de l'avenc, situada sota l'entrada superior.

A l'alçada del quilòmetre 22 de la carretera T-704 (Vilaplana a la Febró) i a 180 metres de la cruïlla amb la carretera TV-7092 (desviament a l'Alforja), surt una pista del costat N de la carretera que es dirigeix als avencs de la Febró, quan arribem al coll de l'Agustens trobarem el GR-7 a l'esquerra de la pista que es dirigeix a l'Arbolí, seguirem aquesta pista fins passar per sota d'una línia elèctrica, 500 metres més endavant trobarem una cruïlla, cal desviar-se a la dreta, on hi ha un pal de ferro amb base de ciment, el camí passa novament per sota de la línia elèctrica, quan arribem al final, seguirem en direcció N poc més d'un centenar de metres on trobarem la boca més alta de la cavitat sota un Pi.

Citat per Ramon Amigó i Anglés el 1960 en la tercera edició revisada i ampliada de “Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra de la LLena”, aquest conjunt d'esquerdes situades al NO de la Roca del Migdia, pertanyen al mateix conjunt d'esquerdes que els avencots dels Motllats de la Pona, dels quals tan sols estan separats per menys d'un centenar de metres, en aquest espai entre ambdós conjunts d'esquerdes, també hi trobem esquerdes més superficials. El 1976 Gabriel Roig (Biel) junt amb altres membres del D.E.R. REDDIS l'exploren i topografien.