Avenc de la Riera de la Falconera

La boca original ha estat desmantellada per les obres i el túnel que la protegeix desemboca més o menys a la meitat del primer pou. Al fons d'aquest, una curta rampa porta a una nova vertical d'uns 12 metres que, als 4 metres del seu inici es troba amb una rampa ascendent que porta a una xemeneia que es pot remuntar fins gairebé l'alçada de la boca original. Al fons d'aquest segon pou es troba una planta en rampa on, a la part superior es desenvolupa una saleta i a l'extrem inferior s'inicia un pou estret d'uns 7 metres de desnivell, amb senyals d'haver estat eixamplat artificialment (finals segle XIX). A la seva base, a una banda i l'altra, es troben dos nous pouets, un de gairebé 3 metres i l'altre de 6, en el fons del qual es tanca la cavitat.

Actualment, el millor itinerari per arribar és des del poble de Garraf i fins el port; es deixa el cotxe en una esplanada i es segueix per les antigues instal·lacions de la pedrera. Una pista s'acosta cap a l'autopista i cal seguir-la fins a l'alçada de túnel del Castellot, abans de pujar cap al Pas de la Mala Dona. En aquesta zona es troba el conegut Pou de l'Eusebi (artificial). Un túnel permet passar per sota l'autopista a l'altra banda, als pocs metres de sortir d'ell, a l'esquerra, es troba una reixa metàl·lica que cal aixecar i on apareix una escala d'alumini per la que s'accedeix a un petit túnel de formigó, d'11 metres de llarg i a l'extrem contrari d'ell es troba la boca de l'avenc, aproximadament sota els carrils de l'autopista, direcció Sitges.

Aquesta cavitat era coneguda i explorada pels minaires que van treballar en el fracassat projecte d'aprofitament de les aigües de la Falconera, promogut pel comte de Güell a finals del segle XIX.
En el seu Catàlech (1897), Font i Sagué esmenta una sèrie d'avencs de la zona propera a Garraf que diu havien estat explorats per aquests minaires. Alguns són prou coneguts (Ample; Fragata), però cita dos més que fins ara no s'ha pogut esbrinar la seva localització. Són: Avenc de la Figuerota (no confondre amb el de la Figuerota a Olesa de Bonesvalls) que li atorguen 32 metres de fondària. Avenc de la Falconera, el qual diuen que té 42 metres de fondària i que pensem poden referir-se a l'Avenc del Penya-segat de la Falconera, que també havien explorat. El de la Figuerota ?, podria ser el que actualment coneixem com de la Riera de la Falconera ? Sembla que serà bastant difícil d'esbrinar.
De fet, de l'Avenc de la Riera de la Falconera no es tenen referències fins molts anys més tard. La primera notícia la donen els membres del GE Pedraforca que l'exploren a finals del 1968 i el publiquen cinc anys més tard, tot anomenant-lo Avenc de la Riera. Hem trobat però, una topografia inèdita fins ara que correspon a una visita feta per membres de l'ERE – CEC el febrer de 1966 i que sembla que és l'exploració més antiga feta per espeleòlegs. Aquests l'anomenen Avenc de la Falconera.
Quan Joan Borràs publica el tercer volum del seu catàleg de Garraf (1974) inclou la fitxa de la cavitat tot catalogant-la com Avenc de la Riera de la Falconera, acompanyada d'una topografia feta per membres del GEFOMA feia poc.
La redescoberta de l'avenc: Quan l'any 1989 comencen les obres de construcció de l'autopista i túnels del Garraf i s'inaugura el gener del 1992, la cavitat es considera desapareguda. Però la primavera de l'any 2000, en Lluís Julià i companys del GERP (Sant Just Desvern) intenten sobre el terreny poder esbrinar quin ha estat el destí de l'avenc i, com a bons especialistes en l'exploració de mines d'aigua, quan troben la reixa d'accés al túnel de protecció, l'aixequen i cap a dins, retrobant l'avenc en el seu estat actual.
Perquè van salvar l'avenc ? Potser per fer-lo servir de clavegueró natural de les aigües de la riera ?
En Josep Pastor (SES del Ger, Sant Pere de Ribes) comenta que al cap dels anys va conèixer una persona que havia treballat en les obres i que, per iniciativa d'un grup de treballadors, van decidir construir el túnel per a salvaguarda de l'avenc.

1. Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III . 207 pp. Barcelona.

2. Comas, J. (1973).- “Avenc de la Riera”. Ildobates (3-4): 78-85. GEP – Agrupació Excursionista Pedraforca – Barcelona.

• Actualització de dades extretes del blog: 'Espeleo i aigua', de Lluís Julià (post del dia 10-11-2008)

• Altres dades i fotografies extretes del blog: 'Espeleobloc', (post del dia 4-3-2013)