Avenc de la Pinassa

La boca de l'avenc, que es troba voltada per abundant vegetació, és en forma d'embut i en alguns punts presenta les parets verticals, però en el lloc on s'arriba des del camí presenta una rampa que permet baixar al fons de l'esmentat embut (cota – 6). Aquí, el pou ja presenta una primera vertical de 6 metres que ens permet arribar a una cornisa que domina tot el pou principal. Des del punt de la cornisa més allunyat de la boca podrem baixar directament el pou de 36 metres que ens situa al bell mig de la planta inferior de l'avenc (cota – 51,2). En canvi, si decidim baixar per sota la vertical d'entrada, baixarem 6 metres més i ens introduirem per una finestra que dóna accés a un pou de 27 metres que ens situa a l'extrem N de la base del pou principal.
Si seguim la galeria que forma la base inferior de la cavitat, arribarem a un punt en el que trobem una gatera descendent per sota d'una magnífica colada; superat aquest pas s'arriba a una saleta (cota màxima de profunditat: 57,9 m.) amb una xemeneia ascendent que comunica amb la part superior de la colada.

Passada la important casa de la Barata (km. 9 carretera de Terrassa a Talamanca), 240 metres més endavant de l'espai que hi ha davant de la casa per aparcar i en direcció al coll d'Estenalles, surt un corriol a l'esquerra que s'enfila i al poc es creua amb el camí que ve de la Barata, cal travessar-lo una mica cap l'esquerra i seguir el corriol durant 210 metres, on ens desviarem a l'esquerra per un corriol que ens durà fins l'avenc.

La primera exploració tingué lloc el dia 13 d'octubre del 1913, és a dir, l'endemà de la primera exploració de l'Avenc de Castellsapera i també sota la direcció de M. Faura i Sans amb els seus companys del Centre Excursionista de Catalunya: Sagués, Pineda, Cuyàs, Folch i Amat, pensem que també hi van comptar amb la col·laboració de membres del Centre Excursionista de Terrassa. Aquesta exploració passa gairebé desapercebuda ja que Faura tan sols va publicar una breu ressenya (centrada en l'Avenc de Castellsapera) a la Il·lustració Catalana d'aquell mateix any.
La segona exploració, sense comptar amb gaires dades sobre l'avenc, no fou portada a terme fins el 9 de juliol del 1932 per un nodrit grup (21) de socis del Club Muntanyenc Barcelonès, sota la direcció de Nadal Llopis Lladó. Sembla que només comptaven amb 15 metres d'escala i van haver de baixar i pujar el pou tan sols amb l'ajut de la corda, la qual cosa va suposar una exploració molt fatigosa i de gran perill.
Fins als anys 1970 la gatera final no existia i calia remuntar la colada per arribar als conductes finals. No sabem exactament qui ni quan, va desobstruir aquesta gatera per sota de la colada. Quan es va fer la topografia del 1979 ja estava oberta.
Toponímia: Moltes vegades hem sentit anomenar la cavitat com Avenc de les Pinasses, encara que actualment sembla més correcte la forma en singular (Llopis el 1932 ja l'anomena així), cal deixar constància però, que Faura (1913) i a la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt (1935) l'anomenen Pinasses.
Actualitzem la fitxa (abril 2016) incloent dues topografies més: la realitzada el 1932 per N. Llopis Lladó (Sota Terra II, 1935) i una altra, inèdita fins ara, que van realitzar membres del GES – CMB cap a principi dels anys 1970's durant els treballs que es portaven a terme per a la preparació del volum 3 del catàleg espeleològic de la província de Barcelona que mai va arribar a editar-se. Cal fer notar que en aquesta última es situa la cota de màxima fondària a – 62 metres.

1. Aragonès, E. (2010).- Marià Faura i Sans espeleòleg (1883-1941). 106 pp. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

2. Castells, P. (1979).- “Revisió topogràfica de dues cavitats de la Serra de l'Obac” . EspeleoSie (23): 47-54. SIE – Centre Excursionista Àliga. Barcelona

3. Llopis, N. (1935).- “Avenc de la Pinassa (La Barata)” Sota Terra (II): 49-55. Club Muntanyenc Barcelonès.

• Fotografies de José Hidalgo i Pere Castells, extretes del blog (www.espeleoblog.com.es), post del dia 17/12/2013.