Avenc de la Pepi

L'obertura exterior dóna pas a una cavitat situada 3 metres més avall i comunicada per diferents punts amb la part superior d'una sala molt concrecionada, essent únicament penetrable una galeria inclinada que dóna inici a l'extrem O acabant en una diàclasi E-O que conflueix amb l'esmentada sala. En la part occidental de la diàclasi i, per un estret pas obert a la seva base (el cony de la Pepi), enllaça amb un pou de 7 metres que, a 3 metres de la seva base comunica per una estreta diàclasi oberta a la seva paret NE, amb la volta d'un pou de 14 metres, la planta del qual és una cambra de 13 x 6 metres que es troba dividida en dos per una acumulació de blocs. A la galeria O de l'esmentada sala s'inicia una gatera ascendent que assoleix una zona amb dues xemeneies i tot seguit una sèrie de ressalts entre blocs soldats per la litogènesi fins arribar al darrer pou (P.10,5) que segueix les mateixes característiques que el sector superior. Al seu fons s'inicia una curta galeria lleugerament descendent al fons de la qual s'assoleix el punt de màxima fondària.

Des del pla de Campgràs cal seguir la pista que va cap a l'abocador i que un cop passada l'esplanada on hi havia l'antiga caseta de la Telefònica es converteix en un ample camí que voreja l'antic fondo de les Terradelles i segueix la línia d'alta tensió. Més endavant, per la divisòria entre la capçalera del fondo de Vallbona i la del Sot de l'Infern, surt el camí que porta al Bassot de l'Arbre. Uns 100 metres abans d'arribar a aquest punt, cal baixar a l'esquerra, pel costat d'un petit torrent que desemboca al Sot de l'Infern, seguir-lo aigües avall uns pocs metres i per damunt d'un tram rocós, a uns 5 metres per damunt del vessant dret es troba la boca de l'avenc.

El dia 1 de setembre de 1968, quatre membres del Grup Espeleològic Pedraforca que anaven cap a l'avenc de la Sivinota, es desvien del camí i troben dos petits orificis d'uns 5 centímetres de diàmetre que procedeixen a desobstruir, tot arribant als 9 metres de fondària restant aturats en un pas summament estret. Tornen el 21 de setembre i poden superar l'estret pas després d'una desobstrucció, arribant aquell dia al 19 metres de fondària.
En una tercera sortida poden superar un estret laminador i assoleixen el fons de la cavitat.
L'octubre de 1971, membres de la SIE – CEA (en col·laboració amb el GEP) fan l'aixecament topogràfic de tota la cavitat.

1. Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. II. 166 pp. Barcelona.
2. Ferrer, V. (2006).- Avencs de Garraf i d'Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l'autor. Barcelona.
3. SIE i GEP (1973).- “Contribución al catálogo espeleológico de Garraf – Avenc de la Pepi” Ildobates (3-4): 85-98. GEP – AE Pedraforca. Barcelona.

• Coordenades facilitades per Tony Romero.
• Fotografia de la boca facilitada per Federico de la Vega.