Avenc de la Penya Blanca

Format per un únic pou de 33 metres verticals, gairebé uniforme en tot el seu desenvolupament i d'uns 3 metres de diàmetre màxim a la seva zona central. És en aquest sector, concretament a la cota – 18, on a la seva paret oriental s'obre una finestra prou visible que dóna accés a una altra concavitat, també vertical i de cúpula cega, que baixa paral·lela a la principal i que assoleix la mateixa fondària que aquesta, encara que les dimensions de tot el conducte són molt més reduïdes.

Sortint de Begues cap a Can Rigol (casa de colònies) es segueix la pista tot pujant al Pla de Bassa Llacuna (on hi han els repetidors de TV) i d'aquí continua en direcció al  Pla de les Solius. A poca distància de sortir de Bassa Llacuna es veu, a la dreta, el cim de la Penya Blanca i des de la pista mateix cal seguir la carena que va cap al cim. A escassament 100 metres del cim i al SO d'ell es troba la petita boca de l'avenc.
Actualment, l'accés de vehicles a partir de poc més enllà de Can Rigol és prohibit

Explorat per primer cop el gener del 1956 per membres del GES – CMB, encara que només van fer-ho al pou principal. Havia restat inèdita la via lateral fins que cap a 1994, el company Xavier Arús (EG Santfeliuenc) se'n va adonar i va baixar gairebé fins el fons. El desembre del 1996 un equip de la SIE – CE Àliga fa l'exploració completa i la  topografia.

1. Ferrer, V. (2006).- Avencs de Garraf i d'Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l'autor. Barcelona.
2. Miñarro, JM. (1998).- “Darreres novetats al Parc Natural del Garraf” Fulls Per.Inf. General FCE  (46): 17-18. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
3. Montoriol, J. (1964).- “Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del Polje de Begues (Macizo de Garraf, Barcelona)” Speleon Tomo XV (1-4): 3-38. Universidad de Oviedo.

• Coordenades actualitzades per Jordi Perera (http://espeleobloc.blogspot.com.es) post del dia 9/9/2013.