Avenc de la Molada

El conducte d'entrada es troba enclavat en un pla d'estratificació que ha entrat amb coalescència amb la diàclasi generatiu de la cavitat; es presenten algunes mostres de formes litoquímiques i un procés clàstic, dipositats majoritàriament al fons, obstruint la possible progressió.

Des de l'O d'Albinyana surt una pista asfaltada que en poc més d'un quilòmetre puja fins el castell de l'Esquernosa i l'ermita de Sant Antoni de Pàdua. Des de l'àrea de lleure de l'ermita, surt un camí que es dirigeix al puig de Sant Antoni, en arribar al puig on hi trobem un vèrtex geodèsic, des d'aquí haurem de seguir el camí en direcció N durant 147 metres, fins el punt on el camí comença a girar cap a l'O i que és el lloc més elevat de la serra, cal desviar-se del camí 5 metres a l'esquerra on trobarem la boca de l'avenc de la Molada.

Fou descobert, desobstruït i explorat parcialment el 1968, per J. Vega i J. Agüera de la SES del Club Esquí Puigmal.

1. Agüera, A.(1997).-”El macizo cavernoso de Albinyana”. Més Avall (1):14-102. SES- Club Esquí Puigmal. Barcelona.
2. Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1978).-”l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Penedès i el Tarragonès” Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.2):1-246. Ed. Políglota. Barcelona.

• Actualització de fitxa abril de 2018. Coordenades, fotos i situació facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).