Avenc de la Guixa

Per una petita boca entre blocs es penetra en un pou d'uns 8 metres de desnivell, que va augmentant de dimensions al llarg de la diàclasi generatriu, conforme es va baixant. La seva base és ocupada per productes clàstics i en el seu extrem més occidental un estret conducte descendent ens situa en el punt de màxima profunditat.

Des de la part més oriental de l'aparcament del Pla de Querol, iniciarem la davallada cap al S, per la carena que va paral·lela a la carretera que puja des de la Pleta, quan s'acaba la baixada trobem un pla a l'alçada del lloc on es deixen els vehicles per anar a l'avenc Emili Sabaté, en aquest punt trobem una llosa grossa de rascler on es troba la cavitat.

Cavitat descoberta i explorada per membres del GIE del Club Excursionista de Gràcia l'any 1960, deixant únicament constància en una relació d'activitats publicada en el butlletí del Club.
No és retrobada fins l'octubre de l'any 2000 per Lluís Julià (ERE-AEC) que la pot identificar gràcies a les restes de pintura que encara perduren dels primers exploradors, encara que amb una falta d'ortografia (gixa per guixa). L'exploren, topografien i publiquen la fitxa, tot proposant el nom alternatiu d'avenc del Turó de Vinyals.

Julià, L. (2001).- “Avenc de la Gixa o del Turó de Vinyals” Butlletí Agrupació Excursionista Catalunya (gener): 1-2. Barcelona.