Avenc de 21 m. de fondària al SE de Campdàsens (Garraf)
Format
per un únic pou de 21 metres de profunditat, d'un diàmetre de 1,5
metres a l'inici i que es va eixamplant en sentit SO-NE a partir de
la meitat. La planta, estreta i llargada (1 x 5 m.) resta coberta
d'enderrocs i terra.
A
la meitat del pou es pot observar el senyal d'una molt antiga
barrinada. Desconeixem si es va realitzar quan els treballs de
l'intent d'aprofitament de les aigües de la Falconera (finals segle
XIX) o potser, posteriorment, en algun sondeig d'alguna de les
properes pedreres.
Tipo: Avenc
Municipi: Sitges
Comarca: Garraf
Unitat: Garraf, el
Recorregut: 27 metres
Desnivell: 21 metres
Granunitat: Serralada Litoral
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2013-07-10 13:13:12
Situació
Carregant mapa...
Pocs
metres per sobre del vessant dret del Torrent de la Falconera, al SE
del mas de Campdàsens.
Potser
el millor itinerari per arribar sigui des de l'antiga colònia
cimentera de Vallcarca (des del 1903 Ciments Fradera, després
UNILAND i demà, no se sap). Al final de les instal·lacions hi ha un
desviament a la dreta (senyalitzat 'Campdàsens') que, per una
estreta pista (GR-92) però més o menys apta per a tots els vehicles
ens porta fins aquesta magnífica masia del segle XI. Des d'aquí i
cap a l'E, cal seguir una pista que s'endinsa cap a una pedrera, poc
després la pista segueix en direcció S, entre la pedrera i el
torrent. Cal cercar el millor punt per endinsar-se a la dreta, al
bell mig d'un sotabosc molt espès per, amb paciència, trobar la
boca de l'avenc.
Història
No sabem exactament quan es va fer
la primera exploració d'aquesta cavitat. Borràs (1974) l'atribueix
a N. Font i Sagué, però no hem trobat cap constància escrita que
ho pugui corroborar. Sí que Font, en el seu Catàlech (1897)
fa esment d'una sèrie d'avencs que diu havien estat explorats pels
minaires que treballaven a les obres de la Falconera i entre ells
cita un Avenc de la Falconera atribuint-li 42 metres de fondària,
però no creiem es tracti de la cavitat que ens ocupa, podria
tractar-se del conegut més tard com Avenc de la Riera de la
Falconera. El mateix Faura, en el seu Recull (1909), deixa de
catalogar-lo i la cota de 42 metres l'adjudica a la pròpia
Falconera, com si volgués dir que es tracta del Pou de l'Eusebi.
F. Termes l'inclou en la seva
relació de cavitats del Garraf (Speleon, 1952) i cita com a
referències bibliogràfiques diferents treballs de Font, Faura i
d'Amat, però en cap d'elles es fa esment d'aquest avenc. Únicament
és certa la referència de la primera edició del mapa de
l'Editorial Alpina (1949) en que N. Llopis la cita, creiem, per
primer cop, encara que no tenim dades de quan s'explora. Tampoc
consta en el llibre d'activitats del GES – CMB fins l'any 1972.
Sí que tenim notícia d'una
exploració feta per membres de la SES – Puigmal cap a voltants de
1958 i fins i tot hauríem de tenir una topografia (que de moment no
trobem) feta possiblement per l'Emili Sabaté.
Sembla però, bastant probable, que
durant les obres del projecte de conducció de les aigües de la
Falconera (finals del segle XIX), alguns dels obrers pouaters
l'haguessin pogut explorar.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Borràs,
J. (1974).- Catálogo
espeleológico del macizo de Garraf.
Vol. III . 207 pp. Barcelona.
Altres
dades, coordenades i fotografies extretes del blog: espeleobloc
(post del 5 de novembre del 2012).