Avenc de la Coma d'en Vila

La boca forma un pòrtic de 2 metres d'amplada per 1,5 metres d'alçada. De fora estant, podem observar un habitacle d'uns 6 metres de llarg per 4 d'amplada. Té forma d'embut, pel costat esquerre però, es pot recórrer una cornisa no exempta de perill. La visió d'aquesta zona és força espectacular, amb la llum que entra per la boca i la coloració verdosa que agafen parets i sostre així com les estalagmites que trobem al costat més profund d'aquest racó.
Al costat de ponent d'aquest peculiar vestíbul, ens apareix, al fons de l'embut esmentat, l'única vertical de la cavitat, la qual no supera els 12 metres. La capçalera, però, té uns quants inconvenients: un parell de grans roques s'aboquen mirant el fons de l'avenc, l'una al llavi N del pou, on ens dificultarà la nostra exploració, més l'ascens que no pas la davallada. Una altra roca és suspesa en equilibri entre dues parets de la vertical, sembla del tot segura, però sempre infon respecte el tenir una roca d'unes quantes tones per sobre el teu cap.
A la base del pou trobem una estança força espaiosa, fins a 10 metres de longitud per 4 d'amplada; el terra fa un xic de pendent vers el S. Destacarem a la paret de ponent una colada estalagmítica que cobreix tota l'alçada d'aquesta estança i del sostre sobresurten un conjunt d'estalactites dignes d'admirar. També trobem unes colades a la paret S, on a la seva part més enlairada fa una espècie de capelleta coberta de concrecions.

L'itinerari més habitual és el que surt de la casa de la Mata, seguint la pista que mena al mas de la Coma d'en Vila, tot passant pel Coll de Garganta i continuant per la carena de la Castanyera. Poc més de 200 metres abans d'arribar a la Coma d'en Vila surt un petit caminoi a la nostra dreta que baixa vers el torrent de la Font Freda, tot seguint una carena força clarejada de vegetació. Aquesta carena es desdobla en dues: l'una baixa entre el torrent de la Castanyera a l'E i el torrents de la Font dels Confits a l'O. La que seguirem nosaltres separa a l'E el dit torrent de la Font dels Confits i el torrent de la Coma a l'O. Cal seguir carena avall fins situar-nos mirant a ponent davant per davant del Pla de Serrallonga, deixarem el fil carener per baixar de dret al fons del torrent. Cal cercar una antiga carbonera que dista poc més de 30 metres del fil carener, per dessota mateix d'aquesta, al seu costat S, trobar la boca de l'avenc.

A la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, editada el 1935 pel Centre Excursionista de Terrassa, es fa esment de l'Avenc de la Coma d'en Vila sense cap més detalls. Segons diuen, sembla que es referien al que anys més tard coneixerem com Avenc del Llest i aleshores es va decidir rebatejar amb aquell nom un altre avenc que des de feia temps es coneixia com Avenc dels Confits. Darrerament hi ha gent que l'anomena Avenc de la Coma d'Adei.
Desconeixem qui i quan va fer la primera exploració. La referència més antiga que sabem d'una visita a la cavitat és la de membres del GES – CMB el gener del 1954.

1. Andrés, O. (1964).- “Karstificación en conglomerados. Su estudio en el macizo de St. Llorenç del Munt-Serra de l'Obac (Barcelona)” Geo y Bio Karst (2): 9-16. Ed. J.Mª Armengou. Barcelona

1. Badiella, X. (2007).- “L'avenc de la Coma d'en Vila” EspeleoCat (5): 38. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

· Coordenades i fotografies “JNC” facilitades per Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès)