Avenc de la Codoleda

La boca s'obre en la intersecció de dues diàclasis formant un pou de 15 metres. L'entrada és força incòmoda, però el descens es fa sense tocar paret; al peu d'aquest podrem continuar cap a l'O tot acotant-nos i davallant una rampa de còdols poc estables que ens porta a un conducte estret. Un cop superat es podran prendre dues direccions: al S segueix una galeria descendent on es progressa acotat i que acaba sobtadament als 5 metres (cota - 32). Cap al N es baixa un petit ressalt i s'assoleix una saleta força concrecionada.
Tornant a la base del pou d'entrada i seguint en direcció N, observarem que existeix un petit racó amb un gorg quasi sempre ple d'aigua. Sobre mateix d'aquest racó, remuntant amb una grimpada no gaire complicada, s'assoleix un forat pel qual es comunica a un pou. Un primer pas molt estret ens permet d'apropar-nos a aquest. La davallada ha estat intentada en diverses ocasions, si bé cap d'elles ha estat reeixida, donada l'estretor de l'entrada. Amb tot però, s'han pogut prendre diverses mesures que donen la fondària de 9 metres. El fons del pou és ple d'aigua formant un gour; la diàclasi es va estrenyent en direcció N i sembla molt poc probable que, davallat aquest pou, pugui continuar molt més.
La part més important de la cavitat és en direcció E. Partint de la base del pou d'entrada segueix una galeria de 18 metres i molt alta. Aquesta s'acaba en una gran colada que cal remuntar uns 8 metres amb grimpada no gaire difícil, per continuar mitjançant un conducte. Aquí, acotats uns 8 metres donarem a la galeria principal, de 23 metres, molt més ampla que les anteriors i força alta. Al principi d'aquesta i remuntant uns 4 metres en direcció O, es pot prosseguir per un conducte a pressió, guiat per una esquerda al seu terra que no és res més que una prolongació de l'esmentada galeria de 18 metres del principi. Es pot arribar fins a escassos 6 metres de la boca i al seu mateix nivell.
A l'extrem E acaba amb unes concrecions que caldrà remuntar i, per un pas estret entre estalagmites, prosseguir per un corredor fins sortir per la boca superior, a l'extrem oposat del que hem entrat, en els Plecs del Llibre.
Sembla evident que ens trobem davant un antic curs d'aigua que va circular en conducte forçat per la part superior de la diàclasi fins arribar a l'encreuament amb l'altra diàclasi (N-S) i originant el pou d'entrada.

A base del cingle occidental dels Plecs del Llibre.
L'itinerari més conegut és el que surt des dels dipòsits de la urbanització Cavall Bernat, situats sota les roques de les Onze Hores. El camí segueix per sota el cingle en forma de pista fins a un torrent que cal creuar i seguidament s'emprèn una forta pujada que porta fins el camí que de Can Torras porta als Plecs del Llibre i que cal seguir, trobant l'avenc a pocs metres d'ell.

Es tracta d'una de les cavitats més visitades del massís. La primera exploració va ser portada a terme l'any 1918 per membres del Centre Excursionista de Terrassa.
En una de les moltes visites que feien els membres del GES-CMB, concretament la del 8 de novembre de 1953, van aconseguir escalar la colada terminal i explorar per primer cop la galeria superior.
El 7 de juny de 1980 membres de la SIS del CET noten un lleuger corrent d'aire al final de la galeria superior i comencen a gratar, tot observant aleshores una llum al fons. Després de cinc jornades de desobstrucció força saltejades, el dia 1 de gener de 1981 podien sortir per la nova boca de la cavitat.

1. Andrés, O.; Muntan, L. (1958).- “Los fenómenos cársticos de la falda SE de la Mola. Sant Llorenç del Munt (provincia de Barcelona)” Speleon IX (1-2): 3-22. Universidad de Oviedo.
2. Badiella, X. i Mansell, C. (1986).- “Noves troballes a cavitats de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac” Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (44): 1068-1074 / SIS (10): 42-48. CE de Terrassa.
3. GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

• Fotografies facilitades per membres del grup de l'Espeleodijous que han visitat la cavitat diferents vegades.

• Dades de fauna facilitades pel Departament d'artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.