Encara que és citat per Font i Sagué el 1897, per Faura i Sans el 1909 i per J. Ferraté el 1918, cap d'ells aporta dades sobre la cavitat. El dia 3 de setembre de 1933, Andorrà, Closas, Espanyol, Garí, Morell, Reixach i Semir, es traslladen al poble de les Peces, agregat d'Albinyana, on els esperen en Lluís Porta i germans per realitzar l'exploració de la cavitat. Cavitat prou coneguda per totes les generacions d'espeleòlegs catalans que l'han visitada freqüentment. Darrerament (novembre del 2016), membres del GES Garraf (Sitges) van poder explorar una petita sala inèdita i situada a l'alçada de la capçalera del pou principal. Tanmateix van realitzar una nova topografia de tota la cavitat.

No obstant sembla ser que anteriorment a totes aquestes dates, concretament el 4 de setembre de 1858 ja s'hi va baixar per tal de recuperar el cadàver d'una persona que va ser assassinada i llençada a l'interior de la cavitat.

El crim de l'avenc de l'Arlà: Per la historia oral i en part escrita, se sap que en una masia avui enderrocada (el mas de l'Adroguera, poc més avall del mas d'en Mata), es feia moneda falsa. La màquina que utilitzaven els falsificadors s'espatllava sovint, i avisaren un mecànic de Barcelona. Temerosos els delinqüents d'ésser denunciats, resolgueren matar-lo; així, l'enganyaren dient-li que la màquina era a una cova de la muntanya, el van conduir fins l'avenc de l'Arlà, el mataren i el llençaren dins. Sembla que un boscater trobà el cadàver, i més tard foren enxampats els culpables.

El rector de llavors, mossèn Marià Planells i Cot (1833-70), fa al llibre d'òbits, sota el títol “Home incògnit”, una pulcra i exacta descripció del vestit del difunt: Als 4 setembre de 1858, en la Montaña del Arlà de esta Parroquia ...dintre de un Avench ... se enquantra un home difunt vestit ab molta desencia, ab una bona capa de paño blau turquí, chaqueta paleto de paño negra, pantalon llana de color de café, chaleco de lana oscur, camisa de percala ab vias bermellas, tapabocas no se coneix lo color, camisa interior de llana blanca y botas enteras de cuyro fi. He notat tots aquestos senyals perque si se presentaba alguna persona que los donés se podria formar lo obit.

La memòria col·lectiva recorda que els malfactors (Josep Segalà, “el Caset”, que era fill d'Albinyana i en Francesc Ventura, “el Fusteret”, de la Bisbal del Penedès) foren condemnats a cadena perpètua i posats a picar pedra a Tarragona; al cap d'uns anys, diuen que el que era fuster ebenista, féu una tauleta per a la reina Isabel II, i quedaren tots dos en llibertat.