Situació
Carregant mapa...
Situats al nucli de Les Peces (Albinyana), ens dirigirem a la zona del
poliesportiu on trobarem el carrer de Sant Antoni, seguirem fins el
final d'aquest i continuarem per la pista de la carrerada,
on a la dreta hi trobem un dipòsit d'aigua; en acabar-se la pista
seguim per un sender que en uns 300 metres puja en direcció NO fins un
turó proper (cota 257 metres), des d'ací el sender baixa en direcció O,
per la banda dreta hidrogràfica d'un incipient torrent, on als 130
metres de recorregut trobarem la cavitat, molt visible ja que de dins de la boca i neix una figuera.
Història
Encara
que és citat per Font i Sagué el 1897, per Faura i Sans el 1909 i
per J. Ferraté el 1918, cap d'ells aporta dades sobre la cavitat.
El dia 3 de setembre de 1933, Andorrà, Closas, Espanyol, Garí,
Morell, Reixach i Semir, es traslladen al poble de les Peces, agregat
d'Albinyana, on els esperen en Lluís Porta i germans per realitzar
l'exploració de la cavitat.
Cavitat
prou coneguda per totes les generacions d'espeleòlegs catalans que
l'han visitada freqüentment. Darrerament (novembre del 2016),
membres del GES Garraf (Sitges) van poder explorar una petita sala
inèdita i situada a l'alçada de la capçalera del pou principal.
Tanmateix van realitzar una nova topografia de tota la cavitat.
No
obstant sembla ser que anteriorment a totes aquestes dates,
concretament el 4 de setembre de 1858 ja s'hi va baixar per tal de
recuperar el cadàver d'una persona que va ser assassinada i llençada
a l'interior de la cavitat.
El
crim de l'avenc de l'Arlà:
Per la historia oral i en part escrita, se sap que en una masia
avui enderrocada (el mas de l'Adroguera, poc més avall del mas d'en
Mata), es feia moneda falsa. La màquina que utilitzaven els
falsificadors s'espatllava sovint, i avisaren un mecànic de
Barcelona. Temerosos els delinqüents d'ésser denunciats,
resolgueren matar-lo; així, l'enganyaren dient-li que la màquina
era a una cova de la muntanya, el van conduir fins l'avenc de l'Arlà,
el mataren i el llençaren dins. Sembla que un boscater trobà el
cadàver, i més tard foren enxampats els culpables.
El rector de
llavors, mossèn Marià Planells i Cot (1833-70), fa al llibre
d'òbits, sota el títol “Home incògnit”, una pulcra i exacta
descripció del vestit del difunt:
Als
4 setembre de 1858, en la Montaña del Arlà de esta Parroquia
...dintre de un Avench ... se enquantra un home difunt vestit ab
molta desencia, ab una bona capa de paño blau turquí, chaqueta
paleto de paño negra, pantalon llana de color de café, chaleco de
lana oscur, camisa de percala ab vias bermellas, tapabocas no se
coneix lo color, camisa interior de llana blanca y botas enteras de
cuyro fi. He notat tots aquestos senyals perque si se presentaba
alguna persona que los donés se podria formar lo obit.
La memòria col·lectiva recorda que els malfactors (Josep
Segalà, “el Caset”, que era fill d'Albinyana i en Francesc
Ventura, “el Fusteret”, de la Bisbal del Penedès) foren
condemnats a cadena perpètua i posats a picar pedra a Tarragona; al
cap d'uns anys, diuen que el que era fuster ebenista, féu una
tauleta per a la reina Isabel II, i quedaren tots dos en llibertat.