Avenc de l'Amistat
Avenc de 18 m. de fondària al Fondo de Vallbona (Garraf)
Petita
boca que dóna pas a un pou de 7 metres de fondària, unit per la
banda S amb un altre conducte vertical que també comunica amb
l'exterior per un forat impenetrable. La planta d'aquest pou
d'entrada és formada per una rampa descendent que als pocs metres
comunica amb una nova vertical, aquesta de 7,5 metres de desnivell,
amb el fons ocupat per materials clàstics i que, amb una certa
inclinació cap al S porta en pocs metres a una cambra final on
s'assoleix el punt de màxima fondària.
El
procés reconstructiu es troba ben representat per una sèrie de
colades parietals al llarg de tota la cavitat.
- Tipo: Avenc
- Municipi: Sitges
- Comarca: Garraf
- Unitat: Garraf, el
- Recorregut: 26 metres
- Desnivell: 18 metres
- Granunitat: Serralada Litoral
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2014-11-22 14:52:45
Situació
Uns 20 metres per damunt del vessant dret de la riera més occidental que
baixa del Campgràs tot formant la capçalera del Fondo de Vallbona.
L'itinerari
més curt qu es coneixia, era des de l'Avenc Emili Sabaté, des d'aquest cal seguir un perdut
corriol mantenint l'alçada, cal creuar el torrent i anar a cercar una
petita carena que separa el Fondo de les Guineus i el torrent següent.
Uns 20 metres per sobre la llera d'aquest (vessant dret) i pocs per sota
la carena esmentada es troba l'avenc. Si seguíssim aquest torrent avall
arribaríem a l'Avenc Ramon Valls. (actualment 2012, el mapa de l'ICC el
situa erròniament, dos torrents més enllà).
Segons ens informa en Lluís Muntan, actualment la vegetació no permet fer aquest recorregut.
Ell mateix ens proposa el següent recorregut: després de passar la desviació a l'avenc Emili Sabaté, cal agafar el corriol que surt de la corba de la carretera, al
cap de munt. El mateix que es fa servir per anar al Ramón Valls i quan
arribes a la carena, seguirla fins a un punt on es veu que han intentat
desobstruir. D'aquí tirar vesant avall, uns vint metres, fins a la boca.
Història
Descobert
i explorat cap a voltants de l'any 1960 per membres de la SES Puigmal
(Barcelona), entre ells creiem recordar que hi havia el mateix Emili
Sabaté.
Topos
Media
Biblio
- Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. II. 166 pp. Barcelona.
- Coordenades i fotografies “JNC” facilitades per Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).
- Topografia actualitzada pel GE Badalona extreta del blog: cavitatsdecatalunya.blogspot (de Jordi de Valles).