Avenc de Can Sadurní

La boca de 11 x 6 metres està dividida per un pont de roca. El primer pou té 22 metres de fondària, en aquest punt hi ha un gran replà, deixant una obertura de menys de 3 metres per on continua el pou d'uns 50 metres. Pel sud és perllonga uns 15 metres més mitjançant diverses xemeneies que s'han anat comunicant  (Via ERE).
La planta a –72 metres és de mides similars a la boca d'entrada. Per l'est trobem una xemeneia paral·lela d'uns 20 metres alçada. Cap al nord i després de remuntar uns 10 metres trobem una sèrie de pouets que ens permeten arribar al punt de màxima fondària, -84 metres (Via GIE), paral·lel a aquest trobem un altre pou.

Per arribar a l'avenc de Can Sadurní, cal agafar la carretera asfaltada que puja fins el complex  elèctric situat al Pla de Basses Roges, passant pel Pla de Sots, la cavitat es troba en el tram recte ascendent just abans d'arribar al Pla de Sots, en la part esquerra de la carretera en el punt que aquesta queda oberta a la vall, hi ha un corriol que ens duu fins la cavitat, la qual es troba al bell mig del primer torrent. Darrerament han instal·lat un indicador a la carretera.

Aquesta cavitat va estar explorada per primer cop per Mossèn Norbert Font i Sagué el 1897, considerant-se com el primer descens esportiu de l'Espeleologia moderna a Catalunya.
El 24 d'agost del 1969 un equip de l'ERE-CEC tot fent uns flanqueigs a  la meitat del pou, aconsegueixen accedir a una via lateral formada per vàries xemeneies (Via ERE).  Uns anys després, el 16 de juny del 1974, un equip format per un membre del GIE i un de l'ERE, decideixen tornar per acabar la topografia començada cinc anys abans; en aquesta exploració i a uns 10 metres per damunt de la base del pou, a la paret N,  localitzen una nova via lateral (Via GIE) que, per un conducte bastant estret permet assolir una nova cota de màxima fondària (- 84).
Cal esperar al 29 d'agost del 1987 en que membres de la SIES – L'Avenç d'Esplugues de Llobregat, després d'una petita desobstrucció a l'inici de la via GIE,  poden explorar un nou pouet paral·lel a aquesta via.

   1.      Font i Sagué, N. (1897). “Catàlech Espeleològich de Catalunya”. Butlletí CEC (24):           8-20.  (25) : 79-84. (26) : 107-112. (27) : 141-149. (29) : 197-202. (31):235-23          (32):249-253. (33) : 266-274. (35) : 311-323. CE Catalunya.   Barcelona. 2.      Lloret Prieto, J. (1974). “Estudio del avenc de Can Sadurní (Begas)”. Fomento Martinense (7) : 132-134. Barcelona. 3.      Escolà, O. (1976). “L'Avenc de Can Sadurní. Begues (Garraf)”. Espeleòleg (23) : 179-185. ERE del CE Catalunya. Barcelona. 4.      Lloret Prieto, J. (1979). “Catálogo espeleológico del Pla d'Ardenya”. (I) : 1-106. 5.      Rubinat Aumedes, Francesc (2004).- “Catàleg Espeleològic del Massís de l'Ordal”. Espeleosie   (Monogràfic):1-117. SIE del CE Àliga. Barcelona6.  Roig,D.; Asensio, A. (1992).- “Avenc de Can Sadurní”  Espeleologia SIES (1): 55-56, SIES – l'Avenç. Esplugues de Llobregat