La
boca (que havia estat mig tapada per blocs i que, fins no fa gaires anys,
encara en restava un, mig basculant, que va ser tret) comunica amb un primer
pou de 23 metres i d'uns 2-3 metres d'amplitud. Uns 3 metres per damunt la seva base, per una finestra estreta es
pot accedir a un pou cec d'uns 5 metres de fondària.
Des
de la base del pou d'entrada, una curta i baixa galeria en pendent comunica amb
el segon pou, de 14 metres de fondària, volta cega i en el fons del qual acaba
la cavitat.
Al vessant dret de la riera que neix al coll situat al N de Penyes Roges i a l'E del turó de la Grangela. A uns 150 metres de l'esmentat coll i a uns 15 metres per damunt de la llera. El millor itinerari és des de la pista Begues – Plana Novella i un cop passat el Carxol, seguir per sota la línia elèctrica que passa prop de les Penyes Roges i a partir d'aquí accedir al coll per la zona que es vegi menys embrossada per la vegetació. També es pot accedir des de can Jaques, per un corriol que careneja fins el turó de la Grangela i continua fins al puig de les Solius.
El
13 d'agost del 1898 Font i Sagué visita la boca i, els seus companys, a cops de
mall, obren l'orifici gairebé tapat per blocs. El sondatge del pou els hi dóna 45 metres i encara calculen que hi pot haver un altre pou de 45 metres més (¿?), al no disposar de prou material decideixen
no explorar-lo.
Amb
aquestes dades, Rafael Amat i Carreras amb el seu equip, el visita el 7 d'agost
del 1924, baixen el primer pou i sondejen 15 metres en el segon, deixant l'exploració per més endavant,
però no hi van tornar.
El
maig del 1955, membres del GES – CMB l'exploren totalment, encara que no sabem
si poc abans o poc després, també el van explorar els de la SES Puigmal, tot creient que era una cavitat inèdita i
rebatejant-lo com avenc d'en Josep Rovira.
Copyright © Espeleoworld 2022.